Coscollet

Maria Barbal va néixer i passà la seva infantesa a Tremp, capital de Pallars Jussà, però les seves arrels familiars s’estenen també al Sobirà, cosa que puntualment es manifestarà en alguna de les seves obres. Als 14 anys es va traslladar a Barcelona, on va cursar el batxillerat superior i la carrera de filologia. Tot exclusivament en castellà, pels imperatius prou coneguts d’aquella època.

Cicle del Pallars

Les seves primeres creacions literàries publicades es centren en l’espai del seu Pallars natal: Pedra de tartera (1985), va obtenir una molt bona acollida de públic i de crítica, i va guanyar els premis Joaquim Ruyra (1984) i el Joan Crexells (1985). Li van seguir el recull de narracions breus La mort de Teresa (1986), Mel i metzines (1990), Càmfora (1992, premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d'Or 1993 i Nacional de literatura 1993), obres que s'han passat a anomenar el Cicle del Pallars.

Des del primer moment, d’acord amb l’AELC, la seva obra presenta el tema de «la maduresa personal en el temps a través de l'experiència provocada pels canvis o migracions (camp-ciutat); la complexitat de les relacions humanes (de parella, pares-fills i d'amistat), i els matisos dels sentiments.»

Obra literària

Novel·la

1996 _Escrivia cartes al cel (Barcelona: La Magrana) - novel·la breu.

1999 — Carrer Bolívia (Barcelona: Edicions 62), premi Blai Bonet.

2003 — Bella edat (Barcelona: Edicions 62).

2005 — País íntim (Barcelona: Columna), premi Prudenci Bertrana.

2008 — Emma (Barcelona: Columna).

2014 — En la pell de l'altre [21] (Barcelona: Columna).

2019 — A l'amic escocès (Barcelona: Columna).

2021 – Tàndem (Barcelona: Destino), premi Josep Pla.

2022 - Al llac (Barcelona: Columna)

Prosa narrativa:

2001 Camins de quietud. Un recorregut literari per pobles abandonats del Pirineu (Barcelona: Edicions 62).

Narrativa breu juvenil i adulta:

1986 La mort de Teresa (Barcelona: Empúries, 1986).

1991 Pampallugues (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat).

1994 Ulleres de sol (Barcelona: La Magrana, 1994; Edicions 62, 1995) - recull de cinc petites novel·les, tènuement entrellaçades.

1998 Bari (Barcelona: La Magrana, 1998).

La pressa del temps (Barcelona, Columna, 2010)

2011 Cada dia penso en tu

Narrativa infantil

1992 Des de la gàbia (Barcelona: Edelvives, 1992) - novel·la.

1995 Espaguetti Miu (Barcelona: La Magrana, 1995; Barcanova, 2008) - novel·la.

2022 La terra dels núvols - àlbum il·lustrat

Teatre

2000 L'helicòpter (Barcelona: Edicions 62).

Adaptacions

De la novel·la Pedra de tartera de la Maria Barbal, se n'han fet dues adaptacions com a obres de teatre, una de les quals també ha estat traduïda i representada en alemany.

Premis i guardons

Creu de Sant Jordi el 2001,

Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (AELC)

Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català

Menció d'Escriptor català de l'any per la North American Catalan Society el 2009

«Escriptor català de l'any» el 2015, Premi Culturàlia de la ciutat de Tàrrega el 2019,

Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, concedit el 2021

Tots els contes

En un sol volum, a cura de Carme Arenes, s’apleguen per primer cop els 91 contes escrits per l’autora, tant els publicats en llibres esparsos, com en diaris, revistes i altres publicacions, a més de tres contes que són inèdits.

El recull s’estructura en onze eixos temàtics, amb una gran diversitat de registres i varietats, tant temàtiques com lingüístiques i amb diferents enfocaments des del punt de vista narratiu: hi trobem narracions lineals, el·líptiques, monòlegs, diàlegs, etc.

Tot plegat ens ofereix una visió panoràmica i calidoscòpica, d’una gran riquesa cromàtica, i un sedàs del rerefons de les percepcions psicològiques i socials i dels sentiments dels darrers vint anys del segle XX i dels primers d’aquest segle XXI, a partir, tot sovint, de personatges i vivències quotidianes que s’emmarquen en uns paisatges urbans o ruralsl amb els quals estan estretament lligats.

En definitiva, en paraules de Carme Arenas i que jo ratifico, Tots el contes ens ofereix una nova lectura de la narrativa breu de Maria Barbal en què, per contrast, s’aprecia amb més nitidesa la gran riquesa de l’imaginari creatiu i de la veu narrativa de l’autora, pel que fa al conte, articulat a partir de les les tècniques i perspectives del conte modern.

Per a entrar a conèixer millor el llibre que presentem, he pensat fer-ho en forma de diàleg amb l’autora i en forma de lectura amb algunes de les persones que ens acompanyeu i que hi vulguin participar.

Arribats aquí, l'autora va respondre totes les preguntes amb el seu to serè i d'una manera precisa. Lamento no tenir-les gravades i poder-les oferir als lectors del blog. En tot cas, penso que la millor resposta a la majoria de qüestions plantejades es pot compensar sobradament amb la lectura del volum que vam presentar.

CONVERSA

1.- El títol Tots el contes podria suggerir que ja no penses escriure’n més, però tu mateixa dius al pròleg, per a tranquil·litat dels molts lectors que et segueixen, «Voldria encara escriure aquells contes pensats però que no he escrit al seu moment». ¿Ens en podries parlar una mica? ¿Penses amb molta antelació els contes que escrius?

2.- També evoques una època en què hi havia «ganes de contes». ¿Creus que avui encara es manté?

3.- La Carme Arenas ha fet una tasca magnífica de recopilació i de classificació dels teus contes. Vistos així en conjunt, als meus ulls han adquirit una nova dimensió, diferent i molt més rica de la que tenien esparsos en llibres i revistes. ¿Hi estàs d’acord?

4.- Una de les coses que es descobreix llegint Tots els contes, i que potser costava més d’apreciar fins ara, és l’enorme varietat temàtica que presenten. ¿Fins a quin punt diries que aquesta riquesa cromàtica és deguda a la teva experiència vital, a la teva biografia, i quina part correspondria a la teva —en paraules de Joan Triadú— «inesgotable imaginació»?

5.- Una altra característica que jo voldria destacar dels teus contes és la naturalitat amb què els exposes, sense buscar el «cop de puny a taula», ni la retòrica purament efectista o un enginy més o menys rebuscat i, sovint, artificiós. Al meu parer, aquesta naturalitat dona als teus relats un dring d’autenticitat i de realisme. ¿Hi estàs d’acord?

6.- Em sembla que era Stendhal que deia que un llibre era un mirall que es passeja per la vida i la reflecteix. Els teus contes m’hi han fet pensar, però més que no pas un mirall diria que són com un raig de llum que il·lumina la vida quotidiana i les relacions humanes en general, amb les seves reaccions i complexitats, sense deixar d’enfocar en cap dels seus racons, ja siguin geogràfics o personals. ¿Hi estàs d’acord?

7.- En aquests contes podem copsar dues vivències intenses, una d’origen rural, molt lligada al Pallars, i una altra d’urbana. Això es reflecteix magníficament en els paisatges, la psicologia dels personatges, etc. Però adquireix un relleu especialment interessant pel que fa al llenguatge. A mi, personalment, m’han sorprès molt gratament un gavadal d’expressions del català nord-occidental que hi ha als contes referits al Pallars. M’ha sorprès que passin pràcticament desapercebuts, sens frenar ni dificultar mai la fluïdesa de la lectura. ¿Són mots procedents de la teva parla familiar? ¿ Diries que avui encara es mantenen?

8.- No sé si vaig equivocat, però alguns d’aquests contes de vegades fan pensar en un un assaig per a una possible novel·la o, fins i tot, en alguna de les que has escrit. Existiria, realment, aquesta relació?

Lectures de contes

A més a més de la conversa vam tenir el privilegi de poder sentir alguns contes de l'autora, llegits per Isabel Naya, Joana Novau, Laura Fité i Anna Sans. Tot un luxe. A totes elles, moltes gràcies!