Avui és el dia de Ninou, és
a dir, el primer dia de l’any, Cap d’Any. La paraula també designa el regal que es fa (o feia) a les criatures quan van (o anaven) a felicitar la diada als
familiars i, especialment, als padrins de batistiri.
Jo encara em recordo de la sensació
de felicitat que sentia quan baixava el carrer Nou amb un cistelló ple d'orellanes,
figues seques, panses i pinyols de baracoc dissecats que m’havia donat la meua
padrina Montserrat. Del contingut del cistell, a casa, en dívam panissons. Potser era una variant familiar,
no sé si local de Nargó. Al poble de la Isabel, Sixena, també es celebrava i en
diven Cabo de año. Anaven a demanar
el Cabo de año.
Hi havia diverses maneres de
demanar el Ninou. La d’Àger la trobo molt encertada, ausida i tot: Mos voleu fer de ninou, que us guardarem la
vaqueta i el bou?
La paraula ninou no és pas cap
deformació d’Any Nou, sinó que
procedeix del gerundi llatí anni novi.
El mot any, per la seva banda, prové
de la proforma indoeuropea composta *at
(anar)-no(període), que inicialment significava “període
de temps que se’n va”.
La paraula any ha generat força mots derivats: anyada (paga anual), anyívol (dit de l'arbre que un any fa fruit i un altre
no tant), anoll (bòvid d’un a dos
anys), sobreany (equí de poc més d’un
any), antany, enguany, i també alguns
cultismes: anual, anualitat, anuari,
annals, aniversari, bienni, trienni..., perenne...
*At-no> annus> any: període
de temps que se’n va.
Se’n va un, però en ve un
altre... I que sigui per molts anys!
