dimarts, 1 de gener del 2019

Les arrels fascinants de la paraula: Ninou





Avui és el dia de Ninou, és a dir, el primer dia de l’any, Cap d’Any. La paraula també designa el regal que es fa (o feia) a les criatures quan van (o anaven) a felicitar la diada als familiars i, especialment, als padrins de batistiri.


Jo encara em recordo de la sensació de felicitat que sentia quan baixava el carrer Nou amb un cistelló ple d'orellanes, figues seques, panses i pinyols de baracoc dissecats que m’havia donat la meua padrina Montserrat. Del contingut del cistell, a casa, en dívam panissons. Potser era una variant familiar, no sé si local de Nargó. Al poble de la Isabel, Sixena, també es celebrava i en diven Cabo de año. Anaven a demanar el Cabo de año.


Hi havia diverses maneres de demanar el Ninou. La d’Àger la trobo molt encertada, ausida i tot: Mos voleu fer de ninou, que us guardarem la vaqueta i el bou?


La paraula ninou no és pas cap deformació d’Any Nou, sinó que procedeix del gerundi llatí anni novi. El mot any, per la seva banda, prové de la proforma indoeuropea composta *at (anar)-no(període), que inicialment significava “període de temps que se’n va”.


La paraula any ha generat força mots derivats: anyada (paga anual), anyívol (dit de l'arbre que un any fa fruit i un altre no tant), anoll (bòvid d’un a dos anys), sobreany (equí de poc més d’un any), antany, enguany, i també alguns cultismes: anual, anualitat, anuari, annals, aniversari, bienni, trienni..., perenne...


*At-no> annus> any: període de temps que se’n va.
Se’n va un, però en ve un altre... I que sigui per molts anys!

4 comentaris:

  1. Molt interessant aquesta aportació i no solament la recuperació de mots, tan ben justificada lingüísticament, sinó també de tradicions culturals que heu situat amb tant detall. Crec però que, quan dieu “procedeix del gerundi anni novi”, volíeu dir que “procedeix del genitiu”, perquè “anni” és el gerundi del substantiu “annus” com “novi” ho és de l’adjectiu “novus, -a, -um”, em sembla.

    ResponElimina
  2. Certament. És un lapsus entre gerundi i genitiu...

    ResponElimina
  3. Del cognom de pares i avis era Ninou. Gràcies per aquest estudi excel.lent. que tingueu un bon Ninou

    ResponElimina