El 155 i el nazisme

El dia 30 de gener de 1933, el president de la Primera República alemanya, Paul von Hindenburg, va nomenar Adolf Hitler canceller del govern alemany  en substitució de von Scheleicher, que acabava de fracassar en el seu intent d’unificar els partits de dretes, entre els quals hi havia el mateix NSDAP hitlerià.

El dia 4 de febrer de 1933 els nazis van promulgar el “decret del President del Reich per a la protecció del poble i de l’Estat”, que va ser ampliat el dia 28 d’aquell mateix mes, exactament l’endemà de l’incendi del Reichstag.

El decret, sota una aparença jurídica molt ben elaborada i minuciosa (“Conforme a l’article 48 paràgraf 2 de la Constitució..., tal i tal, etc.”), serví per a justificar les restriccions i tota la repressió que a partir d’aquell moment començaria a patir la ciutadania.

Entre altres coses, el “decret per a la protecció del poble i de l’Estat” derogava fins a nova ordre, en el seu paràgraf primer,  els articles 114, 115, 117, 118, 123, 124 i 153 de la constitució republicana, referits tots ells als drets individuals, de reunió, d’opinió, d’associació, d’intimitat telegràfica o postal i d’inviolabilitat de l’habitatge o de la propietat.

Aquest decret, al seu paràgraf segon deia que “ En el cas que un Land no prengués les mesures imprescindibles per al restabliment de la seguretat i de l’ordre públic, el Govern del Reich podrà substituir provisionalment les autoritats del Land esmentat”.

Em criden l’atenció dues coses:

Primera: l’obsessió, deshumanitzadora i contrària a l’indubtable valor que comporta la diferència, que tenen una certa mena de polítics, com ara Adolf Hitler. Què hi tenien a veure els Lands alemanys amb l’incendi del Reichstag?

Segona: que “el 155” dels nazis fos molt més tou (“el Govern del Reich podrà substituir provisionalment les autoritats del Land”) que el que va imposar la "democràcia" espanyola

a Catalunya i, ja no ho diguem, que el que voldrien imposar alguns dels polítics de les dretes actuals.