Després de la publicació d' Escacs d'amor i de mort amb Edicions Salòria, l'any 2017, Marcel Fité (Coll de Nargó, 1949) ha tornat a les llibreries, en aquesta ocasió de la mà d'Edicions de 1984, amb La veritable història del llibreter assassí de Barcelona. L'escriptor nargoní - col·laborador quinzenal de l'Ara Pirineus- ha volgut posar llum a una llegenda que, durant molts anys, es va donar com a certa, la d'un suposat llibreter assassí a la Barcelona convulsa i revolucionària dels anys 30 del segle XIX.
- D'on sorgeix la idea del llibre?La història sorgeix de la llegenda, que feia temps que me la mirava, la llegia i m'intrigava. Com que, a més, coincideix amb un període que sempre m'ha interessat, com és el segle XIX, vaig decidir escriure-la.
- Per què creu que va despertar tant d'interès aquesta història?Jo crec que va despertar interès perquè passava en una Barcelona revolucionària, convulsa, una mica mistificada i bastant desconeguda. A Europa es va escriure molt sobre aquesta Barcelona i alguns dels seus crims. En aquest cas, aquesta història es va explicar a través d'una llegenda, que en realitat no reflecteix la realitat que hi ha al darrere. A més, l'aspecte truculent de la llegenda crec que també li va donar interès.
- Què explica la llegenda?Diu que un monjo, que havia marxat de Poblet per la crema de convents, es va establir a Barcelona, on hi venia llibres de vell i mantenia una pugna amb els altres llibreters de vell de la ciutat. Els llibres que més li agradaven els amagava en indrets difícils de la llibreria i quan hi havia un client que s'interessava per un d'aquests volums ell li intentava treure del cap. Si igualment el client el volia, el llibreter li arrencava un full i quan el client tornava a reclamar-li, l'assassinava. La notícia es va donar com a certa a la Gazette des Tribunaux, una publicació francesa que tenia una gran transcendència i es va creure com a cert. Després, diversos autors la van anar reproduint amb certes modificacions. A la novel·la es veuen els dos mons, el de la llegenda i el de la història.
- Com s'ha documentat?En el context històric, en el context del món menestral i en l'itinerari d'aquesta llegenda. De fet tot parteix d'un conte que havia escrit E.T.A. Hoffmann i pensava que era injust que un personatge tan interessant com ell, que era jurista, músic, pintor i escriptor, a Catalunya hagués tingut tan poc ressò. També trobava injust que no hi hagués una versió recreada catalana -si bé és cert que Ramon Miquel i Planas ja n'havia fet una versió refosa. També calia fer-ho perquè a Barcelona hi havia uns gremis d'una potència extraordinària, amb un rigor de treball extraordinari, i era l'indret ideal per escriure una llegenda així sobre un ofici.
- A diferència d' Escacs d'amor i de mort, on el Pirineu hi té una forta presència, aquesta és una novel·la 100% barcelonina.Si, és 100% barcelonina, concretament passa a la Barcelona vella, intramuralla, i els protagonistes tot just surten una mica de la muralla. És la Barcelona confinada des de 1714.
- Ha tingut una bona acollida i ja se n'ha fet més d'una edició. S'ho esperava?Estic molt content perquè el llibre va sortir pocs dies abans del confinament i no se'n va poder fer gaire difusió, però ja s'ha reeditat, perquè la primera edició està gairebé esgotada. En aquest sentit, molta gent m'escriu dient que li ha agradat i que li ha despertat molta curiositat.
- Està treballant en alguna altra novel·la?Estic treballant en una novel·la si no al 100%, al 80% pirinenca, que serà la continuació d' Escacs d'amor i de mort i tancarà la trilogia iniciada amb Un seient a la llotja. En aquest cas passarà del tot al Pirineu i probablement es dirà Els homes de la corbata verda, tot i que em reservo el dret de canviar-li el nom. La intensió és tornar a editar amb Edicions Salòria.
