El dia 30 de gener de 1933,
el president de la Primera República alemanya, Paul von Hindenburg, va nomenar
Adolf Hitler canceller del govern alemany en substitució de von Scheleicher, que acabava
de fracassar en el seu intent d’unificar els partits de dretes, entre els quals
hi havia el mateix NSDAP hitlerià.
El dia 4 de febrer de 1933
els nazis van promulgar el “decret del President del Reich per a la protecció
del poble i de l’Estat”, que va ser ampliat el dia 28 d’aquell mateix mes,
exactament l’endemà de l’incendi del Reichstag.
El decret, sota una aparença
jurídica molt ben elaborada i minuciosa (“Conforme a l’article 48 paràgraf 2 de
la Constitució..., tal i tal, etc.”), serví per a justificar les restriccions i
tota la repressió que a partir d’aquell moment començaria a patir la
ciutadania.
Entre altres coses, el “decret
per a la protecció del poble i de l’Estat” derogava fins a nova ordre, en el seu
paràgraf primer, els articles 114, 115,
117, 118, 123, 124 i 153 de la constitució republicana, referits tots ells als
drets individuals, de reunió, d’opinió, d’associació, d’intimitat telegràfica o
postal i d’inviolabilitat de l’habitatge o de la propietat.
Aquest decret, al seu
paràgraf segon deia que “ En el cas que
un Land no prengués les mesures imprescindibles per al restabliment de la
seguretat i de l’ordre públic, el Govern del Reich podrà substituir
provisionalment les autoritats del Land esmentat”.
Primera: l’obsessió,
deshumanitzadora i contrària a l’indubtable valor que comporta la diferència,
que tenen una certa mena de polítics, com ara Adolf Hitler. Què hi tenien a
veure els Lands alemanys amb l’incendi del Reichstag?
Segona: que “el 155” dels
nazis fos molt més tou (“el Govern del Reich podrà substituir provisionalment
les autoritats del Land”) que el que va imposar la "democràcia" espanyola
a Catalunya i, ja no ho
diguem, que el que voldrien imposar alguns dels polítics de les dretes actuals.