Notes per a anar tirant, 26 de novembre del 2012. Dia de salpar.
Les eleccions, com un rai
Volen que en Mas continuï fent de davanter, però com que el rai serà de diversos trams i el riu podria baixar bregós -i tèrbol!-, el cap de colla -que no ho oblidem: és el poble!- ha decidit que el rem cuer el dugui un raier de primeríssima i amb molt de braó, l’Oriol Junqueras.
No tinc cap dubte que amb aquests dos raiers tan experimentats, honestos i compromesos, el rai lliscarà per les aigües dels nostres rius i arribarà a bon port.
Ítaca ja és més a prop!
Aquestes eleccions, a més, han estat una gran victòria de la democràcia, per quatre motius.
Perquè han guanyat claríssimament els partidaris del dret a decidir.
Perquè han guanyat, a més, els partidaris d’exercir-lo (si no, per a què ens hauria de servir aquest dret?)
Perquè hi ha hagut moltíssima participació i això vol dir que el poble, l’autèntic motor del procés, ha parlat.
Perquè el joc brut –que n’hi ha hagut, i molt- una vegada més ha estat incapaç d’enganyar aquest poble tan castigat, tan maltractat, tan humiliat, però tan estimat i tan digne com ho és el poble de Catalunya.
Aquestes eleccions, a més, ens han ensenyat una cosa: la desunió ens afebleix. Muntaner ho va deixar escrit al fragment de la “Mata de Jonc” i estic segur que Mas i Junqueras ho saben. En aquest sentit, un record i un agraïment a Carretero i a Laporta pel seu sacrifici i el seu alt sentit de la responsabilitat.
I pel que fa a Nargó, només una cosa: em sento molt orgullós de ser fill de Nargó. Una abraçada a tothom!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada