Una de les revelacions més sòlides del Procés Sobiranista
ha estat l’actitud ferma i conseqüent de la Candidatura d'Unitat Popular
(CUP).
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
és una organització política de caire assembleari que té com a marc de referència
la totalitat dels Països Catalans.
El seu àmbit de treball de partida és el municipi, fet
que ja ens indica el tarannà democràtic i igualitari d’aquesta formació
política.
La seva finalitat –llegeixo a la Wikipèdia- és
treballar per uns “Països Catalans independents,
socialistes,
ecològicament sostenibles,
territorialment equilibrats i no patriarcals.”
La CUP, contràriament al que fan els partits polítics
tradicionals, pren totes les seves
decisions a través de l’Assemblea Municipal i les canalitza als Ajuntaments
mitjançant els seus regidors. Es tracta, per tant, d’un model de funcionament
basat en la democràcia directa, de baix cap a dalt.
També segons la Wikipèdia, “promou el teixit
associatiu i els moviments socials locals i denuncia els alts sous
que cobren els polítics professionals cedint una part del seu sou a l'Assemblea
Municipal.
Actualment té presència a una vuitantena de municipis de Catalunya i
del País Valencià, amb la intenció de tenir-ne a la
totalitat dels Països Catalans en un marge de temps curt.”
Malgrat que és una organització que no accepta la
perpetuació en els càrrecs de les persones elegides per a representar-la,
compta amb líders com en David Fernández i en Quim Arrufat, que han demostrat
una gran talla política i una extraordinària fermesa i seguretat a l’hora de
defensar les seves conviccions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada