El brou de mitjanit
Amades va deixar escrits alguns “costums curiosos ja
perduts en altres indrets. En ocasions de casaments, encara es practica el
portar el caldo als nuvis al llit, a mitjanit.”
“Alguns amics del novell matrimoni, sempre sols
fadrins, es presenten a mitjanit a la cambra nupcial quan la parella ja són al
llit. Un que fa el paper de metge, vestit sovint de forma estrafolària, polsa
el matrimoni, li fa treure la llengua i altres facècies de la medicina
humorística. Finalment fa un diagnòstic estrafolari que guanya en gràcia segons
el do còmic de l’actuant i acaba sempre receptant-los caldo en gran abundor.”
Tot seguit, “és portada a la cambra una gran olla de
caldo amb dues cuixes de gallina, una per a cada un dels dos novells casats,
junt amb altres menjars que es mengen els circumstants al voltant d’una taula
que es posa a dintre de l’habitació, mentre els nuvis fan el seu àpat asseguts
al llit. Finida la menjada, que es fa durar tant com es pot, entre bromes i riallades,
la comitiva es retira i es deixa en pau els dos nuvis. És costum del nuvi
convidar al fadrinalla per al vinent bateig, al cap de nou mesos. El caldo dels
nuvis sol ésser pagat pels fadrins que fan la gresca.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada