dimecres, 5 de juny del 2019

Grup de lectura: Camí de sirga.


El passat dia 25 de maig vam celebrar la trobada habitual del Grup. Vam poder gaudir comentant i compartint la lectura de Camí de sirga, la crònica irònica i alhora dramàtica de la desaparició de Mequinensa sota el pantà, escrita per Jesús Montcada. Una crònica que és filla de moltes cròniques, de molts trossos de mirall, de molts objectes de cada casa, de molts personatges i, per tant, de molts fils narratius. Camí de sirga és la crònica dolorosa de la desaparició d'un món que ja no tornarà a existir, amb totes les seves penes i alegries.



Vam poder veure una multitud de paral·lelismes de l'obra i de Mequinensa amb el nostre poble de Nargó: els rius; els rais i els llaguts, els pantans; les mines; l'antiga fàbrica de regalèssia i l'antiga farinera; el trauma de la imposició franquista a la postguerra; la riquesa del llenguatge local; les històries dels cafès; la desaparició d'un món sota les aigües; l'existència de mots quasi germans com sirgar/ espardenyar; termes com pilans, hòmens, espellotar, riada, antostes, matalot, estalzimar, gleva, panistra, cartró...





Una obra, doncs, excepcional que, malgrat l'elevat llistó retòric i lingüístic, d'una alta exigència, amb què la construeix l'autor, va ser molt valorada per tothom.  Una obra en què allò que aparentment et frena la lectura acaba esdevenint un estímul per continuar llegint; amb un llenguatge a voltes opac, però alhora enlluernador i deliciós; una obra que et costa d'acabar, però que tan aviat com l'has acabada ja tens unes misterioses ganes de tornar-la a llegir...



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada