Obrir el trànsit rodat a través dels congostos de la
Garanta i dels Tresponts –i trencar, per tant, l’aïllament secular d’aquelles
valls- havia d’acabar tenint, forçosament, un impacte sobre la comarca i sobre
Nargó d’unes dimensions incalculables, absolutament inimaginables per a la gent
que hi vivia aleshores. Tant la distribució de la població com les feines se’n
van veure afectades.
Fins aquell moment, la població es distribuïa per la
comarca (que aleshores adoptava la denominació i la forma de partit judicial)
d’una manera força equilibrada i harmònica. L’any 1896, per exemple, la comarca
–sense poblacions tan destacades com Peramola o Oliana- tenia 33.801 habitants.
La capital, la Seu, tot just acabava de superar els tres mil. Exactament en
tenia 3.083. És a dir, no arribava al 10% del total. En aquell temps, els
pobles petits eren molt més habitats. Organyà tenia 1016 h., Nargó, 992 h.,
Odèn, 962 h., Gòsol, 886 h., Montanissell, 851 h., Castellbò, 723 h., etc.
Avui, malgrat que a la comarca s’hi han incorporat
municipis tan notables com Peramola o Oliana, l’equilibri entre la població dels pobles i la
de la capital s’ha trencat d’una manera altament preocupant: un 59 % de la
població de l’Alt Urgell resideix a la Seu. El trencament de l’aïllament, tan
positiu en moltíssims aspectes, no va anar acompanyat d’una planificació
territorial que mantingués el caliu i les energies de tants i tants pobles que foren
capaços de crear i mantenir unes formes de vida i una cultura ancestrals i que,
en l’actualitat, agonitzen sota les cendres d’un passat que ja no tornarà.
A quanta gent preocupa, realment, el passat i el futur de tantes dotzenes i dotzenes de pobles perduts a casa nostra?
A quanta gent preocupa, realment, el passat i el futur de tantes dotzenes i dotzenes de pobles perduts a casa nostra?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada