Calidoscopi informal
Albert Jané i Riera
Edicions de la ela
geminada, Trívium 17
(1.412 pàgines)
Girona, desembre del
2017
“Albert Jané ─diu Joan
Ferrer al pròleg─ ens va ensenyar a escriure en la nostra llengua, quan érem
petits i a l’escola ens n’ensenyaven una altra”. En efecte, Jané ha estat el
mestre de molts de nosaltres, a través de les seves nombroses obres gramaticals
i, també ─fins i tot moltes vegades sense ser-ne conscients─, mitjançant la
seva obra de creació literària.
La part de la seva obra que
té un vessant explícitament lingüístic és extensa i rigorosa i gaudeix d’un
merescut prestigi entre els estudiosos i els usuaris de la llengua. Des de la seva
Gramàtica essencial de la llengua
catalana de l’any 1967, fins al manual Pas
a pas de 1988, passant pel Diccionari
català de sinònims (1972), els Aclariments
lingüístics (1973) o la sèrie d’articles “El llenguatge” del diari AVUI, entre
moltes altres produccions.
La seva obra narrativa,
sovint traspassada per una clara voluntat pedagògica de dignificació
lingüística, es compon d’obres com Rondalles
de Catalunya (1975), Rondalles
d’arreu del món (1980), Tal dia farà
l’any (1991), El llibre de Daniel
(2006), Del “Quadern de Barcelona”
(2014), etc.
La seva darrera publicació, Calidoscopi informal, és una obra irònica,
divertida, imaginativa, curiosa, original, insòlita en les nostres lletres i
molt difícil de classificar més enllà de situar-la en l’ample paràmetre de tot
allò que considerem literatura, entesa aquesta, no pas com un mirall de la
realitat, sinó com un conjunt de jocs de llenguatge. És una obra en molts
sentits propera als textos publicats a Del
“Quadern de Barcelona”, únicament que aquesta ha estat escrita amb més
desinhibició i soltesa i amb una ambició literària i una llargària realment inusuals.
Lingüísticament destaca per
la perfecció, riquesa i elegància amb què ha estat construïda ─aspectes que no
són pas poca cosa en el panorama de la nostra literatura més actual─ i,
sobretot, per la jurisprudència que emana de la manera com l’estructura
lingüística ha estat confegida. Cada frase té el significat precís d’allò que
transmeten els seus semes, però també el que es desprèn de la tria de cadascun
dels seus mots i de la manera com aquests han estat ordenats i estructurats.
Calidoscopi
informal, és una obra que s’ha d’assaborir a poc a poc i que ben
segur farà les delícies dels lectors més devots de Jané. És una obra que no
t’enganxa: et sorprèn, et fa somriure, et convida a llegir-la de bocí en bocí
i, sobretot, és una obra d’un autor tan personalíssim que t’acaba fascinant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada