Després de més de quatre mesos de confinament a Barcelona, he tornat, per fi, al poble. En tenia ganes, potser massa ganes i tot. L’hort estava ple de fenàs, de blets i d’altres plantes que no conec pel nom. Sembla que durant aquest temps passat ha plogut força, però quan vaig arribar ja estava tot eixarreït. Em vaig posar arreglar l’hort amb massa optimisme i l’esquena me’n va passar una factura que vaig pagant en inacabables terminis.
Tot i els quatre mesos de confinament, al poble hi he trobat algunes millores urbanes evidents. La deixalleria nova dóna una altra imatge i espero que la sapiguem fer servir com cal. El cementiri també és una altra cosa. El tancament de fusta dels contenidors em sembla un altre encert, així com la barana del camí Estret i l’asfaltat de diferents camins. Deu ser molt difícil de fer coses en temps de pandèmia, però a Nargó veig amb satisfacció que se n’hi ha fet.
Això no vol dir que ja no quedin problemes per resoldre, com ara algunes petites millores que calen als contenidors, millores també en el civisme a l’hora d’usar-los, millores en el tema d’alguns fums massa tòxics que planen per la població i posen en perill la salut de la gent, millores en la utilitzacció dels espais públics, excessivament privatitzats per alguns, etc. Però jo confio que amb paciència i diàleg tot s’anirà resolent.
A mi, que el tema ecològic em motiva moltíssim, m’encanta la secció d’aquests productes que tenen en algun d’aquests establiments, on pots trobar des d'articles de la prestigiosa casa Santiveri, com la civada o el tan saludable pa dextrinat amb llavors de lli, fins a la crema de llet d’ametlla sense sucre, de vegades molt difícils de trobar en llocs més grans com la Seu o Oliana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada