Itinerari per la Barcelona menestral 2

 2.- Parada per a evocar l’antic port. La muralla romana. El port de Jaume I. Límits i problemes d’aquell port.

—«La mare deia que en el passat els ormeigs els feien els agullers i per això tant els uns com els altres eren en aquell carrer que, antigament, havia estat a tocar del mar. Segons ella, les Voltes dels Fusters havien estat construïdes perquè els mestres d’aixa i els boters s’hi aixopluguessin.

La paraula fusta –explicava- havia volgut dir embarcació, d’aquí que els qui en construïen s’anomenessin fusters i l’art de construir-les, fusteria. Com que una de les condicions que requereix una nau és que totes les fustes estiguin ben ajustades, d’aquí deu venir una dita molt repetida per tota la gent d’ofici del barri: justa la fusta!»

                                  Fragments de La veritable història del llibreter assassí de Barcelona.

                                                                       

Nocturn per acordió

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu que és guardar fusta al moll:

Però jo he vist la pluja a barrals sobre els bots

I dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa

Sota els flandes

I els melis

Sota els cedres sagrats

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

I la volta del cel era una foradada

Sense llums als vagons:

I he fet un foc d'estelles dins la gola del llop

Vosaltres no sabeu què és guardar fusta al moll:

Però totes les mans de tots els trinxeraires

Com una farandola

Feien un jurament al redós del meu foc

I era com un miracle

Que estirava les mans que eren balbes

I en la boira es perdia el trepig

Vosaltres no sabeu què és guardar fustes al mo

Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells

Que són de tants colors

Com la mar sota el sol:

Que no li calen veles

Que no li calen veles

Que no li calen veles

Que no li calen veles

Joan Salvat-Papasseit