3.- El carrer dels Agullers i el dels Consellers (Comparació i importància):
Observem i comparem les dimensions del carrer dels Agullers amb el del Consellers. Parlem de la importància dels gremis, dels oficis en aquell moment. Durant el trajectes que farem no trobarem cap nom de rei, cap nom de noble, cap nom de militar... La majoria són noms d'oficis, molts d'ells desapareguts.
—Sobre els noms dels carrers: «abaixadors (pràctica e polir teixits), agullers, argenteria, assaonadors, blanqueria, boters, brocaters, caputxes, carders, corders, cotoners, creu de molers, dragueria, escudellers, escudellers blancs, esparteria, espaseria, flassaders, freneria, fusteria, llibreteria (abans especiers), mercaders, mirallers, molers, olles, semolers, paraires, sombrerers, tapineria (sandàlies de tela i sola de cuiro i suro), tiradors, velluters, vidrieria...» Però: Sant Agustí.
—«Els meus pares tenien una sastreria en una casa de menestrals del carrer dels Agullers. En aquella casa vaig veure la llum per primera vegada.
El carrer era ample i molt ben situat, a molt poques passes de les Voltes dels Fusters, el lloc on s’instal·laven aquells Encants que tant m’agradaven. Per aquest motiu era un carrer molt concorregut i animat. El nom li venia pel gran nombre d’agullers que hi havia hagut en el passat. Quan jo era un infant, dels vuit agullers que hi havia a Barcelona, sis eren encara al meu carrer».
—La primera fàbrica de màquines de cosir es va crear al carrer dels Agullers.
—Una casa de menestrals: «L’obrador, que tenia una gran portalada, ocupava tota la planta baixa. Constava d’un cosidor, amb un gran vetllador, envoltat de cadires i tamborets i ple de rodets de fil, d’estisores i de coixinets amb agulles, que era situat a tocar del portal, suposo que per a aprofitar bé la llum del dia; d’un tallador amb dos grans taulells, flanquejats per peces de roba, que era un espai que venia a continuació i, d’un emprovador, que era una sala una mica llòbrega i mal ventilada, presidida per un gran mirall i situada al fons de tot del local.
—Parlem del simbolisme del mirall: realitat i ficció; mirall i literatura.
—«Al pis principal hi vivien els meus pares amb el meu germà gran, jo i una noia que feia de minyona. Era un habitatge espaiós, amb balcons i finestrals força grans.
Al pis de sobre s’hi estaven els oficials, el nombre dels quals variava segons les èpoques; en aquest replà ja no hi havia balcons i les finestres eren de mida mitjana.
Al cap de casa hi havia les golfes; en aquest lloc hi feien vida els aprenents. Era un lloc fosc, baix de sostre i amb uns finestrons que semblaven més propis d’una presó que no pas d’una casa.»
—Els records de la infantesa: «A mi, les nits d’hivern, abans de sopar, m’agradava molt submergir-me en una caixa plena de menats de retalls, perfectament lligats amb una veta i anotats amb els noms dels clients als quals pertanyien, que tenia el meu pare a sota el seu taulell de tallar. Eren retalls que es guardaven durant uns quants anys, per si algun dia calia fer algun adob o reforma a alguna de les peces sortides del taller. Allà, en aquell cau de retalls flonjos i enjogassats, em colgava del cap, reposava de les cuites del dia i, sobretot, hi estava calent. Hi estava calent i somiava. Sentia el so constant, sincopat i somort de les enormes estisores de tallar del meu pare devorant peces i més peces de roba de tota mena de gruixos i qualitats. El vellut feia un so eixut i una mica esqueixat, semblava com si les estisores roseguessin el gènere, rac, rac, rac; la llana el feia suau, melós, una mica ofegat, nyac, nyac, nyac; la seda, el feia sec, gairebé tallant, estrident, xac, xac, xac... Envoltat de retalls i de sons, em deixava emportar per les imatges que havia vist dibuixar al meu pare, ajudat únicament d’un regle i un escaire, damunt dels teixits que tenia estesos sobre el taulell. Jo veia aquelles línies de guix que feia com els plànols d’un món que només intuïa. I m’imaginava que amb l’ajut d’aquells presumptes mapes podria embarcar-me en qualsevol dels velers que atracaven al port, a quatre passes de casa, i descobrir noves terres, nous paisatges, illes frondoses i desconegudes, com les que de vegades explicaven els mariners que voltaven pel barri i cantaven els cecs per les cantonades.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada