5.- L’antiga Diagonal de Barcelona
Plaça de la Llana
El noi que compra ara, al magatzem, la fruita;
el carro i el cavall que hi estan aturats,
la dona que va i ve i sempre a corre-cuita
per tal com hi ha més dies que no jornals guanyats,
poc saben dels vells temps que dins les netes cases
el tleret de mà, sortia el passameent;
no eren persones ressentides i rases,
i a Santa Carterina es feia el casament.
de la propera noble capella de Marcús
les àvies i les joves del barri de la Llana
joiosament curaven de la filosa el fus.
Sabien, segons era el dring del tritllejar,
si arribava o sortia el traginer de França
i si calia o no haver-li de resar
per tal d’alliberar-lo de tota malfiança.
Encara hi ha l’Hostal on jeia amb els cavalls
després d’omplir les sàrries a casa el civader.
—Salut i bona sort! —li deia el xic de Valls
sabent del dur camí emprès pel viatger.
El carrer de Carders
III
Oh carrer de Carders, branca vital
de Barcelona Vella,
a la dreta, pujant, de la Rambla neutral
sense la qual la ciutat no fóra ella!
De la placeta de Marcús eixia
la posta en cavalleria.
També tu, sota l'estel
de Nostra Dona de la Guia.
Tens una llenca de cel
i un bri de parenceria,
i travesseres que congria
el riu de la ciutadania
com un rest d'arbres de ribera
—freixe, bedoll, vern i moixera.—
Tens el carrer d'En Terrós
com una obaga deserta.
Endreçat era el seu clos
i cap porta no era oberta.
Tens el carrer de la Neu
de no blanca anomenada,
no consignada en capbreu
però de nits esbombada.
Al davant de Sant Cugat,
tens la volta enguerxinada
d'un carreró degradat
amb deixalles de veïnat,
una carronya de gat
i l'argent falsificat
d'una cua d'arengada.
Amb tint i olor de taní,
carrer de la Blanqueria,
obradors hi ha a desdir
i sales de cortesia.
Més ençà o més enllà,
el carrer d'En Fonollar
és un carrer de passatge.
D'una escletxa de ressol
li llueix el borrissol,
la catifa del solatge
i la joia de la vida
afanyada i resclosida.
I, tort com una tija de vidalba,
el carrer de Carders, net d'oripell,
per acabar té encar l'«Hostal de l'Alba»,
que és a tocar la plaça «de Sant Agustí Vell».
Guerau de Liost
Sol solet
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mar hi era humit,
pro el sol hi era alegre.
Per lla a Sant Josep
el bon sol, solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.
Joan Maragall
Diumenge
Qui no tinga a la finestra
dos testos de flors germans,
un aucell dins d'una gàbia,
i un cor enamorat,
no sap lo que és benaurança
ni podrà saber-ho mai.
I a fe us dic que es bella cosa
el diumenge, al desvetlla's
veure en les flors la rosada,
sentir l'aucell refilar
i per gaudir-lo amb l'aimia,
un jorn de festa al davant:
Amb l'aimia que us espera
abocada al finestral
amb el vestit dels diumenges
que es aquell de colors clars.
Dades i anècdotes d’interès que vam explicar:
L’Hostal de la Bona sort. Número 12. (la taverna, al 10)
Plaça d’en Marcús: servei de correus. (Banyetes: dos cops a la setmana a Mataró; Pistolet: Girona, un cop a la setmana; Trencapinyes, a Arenys...
Carrer Jaume Giralt: Maragall, número 5; Xirgu, al 36).
Carrer de Fonollar: forn; Estudiant Murri; carrer de a xeringa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada