dissabte, 6 de novembre del 2021

Itinerari per la Barcelona menestral 5

 5.- L’antiga Diagonal de Barcelona



Encara que costi d'imaginar-s'ho el carrer de Carders havia estat una part de l'antiga Diagonal de la ciutat. Seguint la direcció de l'antic Cardo romà, anava del Portal Nou al de Sant Antoni. Aquest fet li havia donat una emprempta i un vigor a aquest eix barceloní que avui encara es detecta a les pedres dels edificis i als noms dels carers que hi conflueixen. A més a més hi havia viscut gent tan significada com Maragall, Guerau de Liost o Margarida Xirgu, fet que ha quedat en algunes creacions literàries i en la memòria d'algunes cases.




Plaça de la Llana



El noi que compra ara, al magatzem, la fruita;

el carro i el cavall que hi estan aturats,

la dona que va i ve i sempre a corre-cuita

per tal com hi ha més dies que no jornals guanyats,



poc saben dels vells temps que dins les netes cases

el tleret de mà, sortia el passameent;

no eren persones ressentides i rases,

i a Santa Carterina es feia el casament.


En escampar el matí el so de la campana

de la propera noble capella de Marcús

les àvies i les joves del barri de la Llana

joiosament curaven de la filosa el fus.



Sabien, segons era el dring del tritllejar,

si arribava o sortia el traginer de França

i si calia o no haver-li de resar

per tal d’alliberar-lo de tota malfiança.






Encara hi ha l’Hostal on jeia amb els cavalls

després d’omplir les sàrries a casa el civader.

Salut i bona sort! li deia el xic de Valls

sabent del dur camí emprès pel viatger.



Josep Maria de Sucre

El carrer de Carders

III


Oh carrer de Carders, branca vital

de Barcelona Vella,

a la dreta, pujant, de la Rambla neutral

sense la qual la ciutat no fóra ella!

De la placeta de Marcús eixia

la posta en cavalleria.

També tu, sota l'estel

de Nostra Dona de la Guia.

 


Tens una llenca de cel

i un bri de parenceria,

i travesseres que congria

el riu de la ciutadania

com un rest d'arbres de ribera

freixe, bedoll, vern i moixera.—

Tens el carrer d'En Terrós

com una obaga deserta.

Endreçat era el seu clos

i cap porta no era oberta.

Tens el carrer de la Neu

de no blanca anomenada,

no consignada en capbreu

però de nits esbombada.

Al davant de Sant Cugat,

tens la volta enguerxinada

d'un carreró degradat

amb deixalles de veïnat,

una carronya de gat

i l'argent falsificat

d'una cua d'arengada.

Amb tint i olor de taní,

carrer de la Blanqueria,

obradors hi ha a desdir

i sales de cortesia.

Més ençà o més enllà,

el carrer d'En Fonollar

és un carrer de passatge.

D'una escletxa de ressol

li llueix el borrissol,

la catifa del solatge

i la joia de la vida

afanyada i resclosida.


 

I, tort com una tija de vidalba,

el carrer de Carders, net d'oripell,

per acabar té encar l'«Hostal de l'Alba»,

que és a tocar la plaça «de Sant Agustí Vell».

Guerau de Liost



Sol solet


Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mar hi era humit,
pro el sol hi era alegre.

Per lla a Sant Josep
el bon sol, solet,
lliscava i lluïa
pel carreró estret.

I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
de goig i alegria.

Joan Maragall





Diumenge

Qui no tinga a la finestra

dos testos de flors germans,

un aucell dins d'una gàbia,

i un cor enamorat,

no sap lo que és benaurança

ni podrà saber-ho mai.


I a fe us dic que es bella cosa

el diumenge, al desvetlla's

veure en les flors la rosada,

sentir l'aucell refilar

i per gaudir-lo amb l'aimia,

un jorn de festa al davant:

Amb l'aimia que us espera

abocada al finestral

amb el vestit dels diumenges

que es aquell de colors clars.



Joan Maragall

Dades i anècdotes d’interès que vam explicar:

L’Hostal de la Bona sort. Número 12. (la taverna, al 10)

Plaça d’en Marcús: servei de correus. (Banyetes: dos cops a la setmana a Mataró; Pistolet: Girona, un cop a la setmana; Trencapinyes, a Arenys...

Carrer Jaume Giralt: Maragall, número 5; Xirgu, al 36).

Carrer de Fonollar: forn; Estudiant Murri; carrer de a xeringa.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada