Itinerari per la Barcelona menestral 4

 4.-Santa Maria del Mar i Argenteria:

Passarem pel que queda de les Voltes dels Fusters o dels Encants Vells i ens dirigirem a Santa Maria del Mar.

—«Vaig néixer a Barcelona el 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, de l’any 1818. Ara, que tot just acabem de girar full al segle, si és veritat el que he començat dient (i així és com consta a l’arxiu baptismal de l’església de Santa Maria del Mar, on em van posar el nom de Jaume) estic a punt de fer els 83 anys.

Els records de la meva infantesa, per tant, se’m mostren llunyans, gairebé perduts, però hi ha algunes escenes que se’m manifesten nítides, quasi brillants, com si les estigués vivint ara mateix.»

(...)

«Tant el pare com la mare eren molt creients i devots. Cada diumenge al matí ens portaven al meu germà i a mi a missa, a l’església de Santa Maria del Mar, on havien dipositat un braç de cera ─fet a la cereria del carrer Ample─ al costat de l’altar de sant Antoni.

Aquell braç esgrogueït, que amb el temps havia anat agafant un color gris, cendrós, a causa del fum dels ciris, més que un ex-vot era una súplica desesperada que els meus pares elevaven al patró dels impossibles per la millora del meu braç esguerrat.

Quan sortíem de l’església, el pare no parava de trobar coneguts. Eren sastres com ell, però se’ls coneixia amb el nom de peiers i també amb el de mantegaires. El motiu d’aquests noms és que només treballaven amb teixits ordinaris, de molt baix preu. El conjunt de tres o quatre carrers en què treballaven els peiers es coneixia com la Paeria.»

(Els fragments entre cometes procedeixen de la novel·la La veritable història del llibreter assassí de Barcelona. Ed. 1984).

—L’ofici d’escriure i el de teixir: «posar fil a l’agulla, lligar caps, embastar un article, la trama d’una novel·la, entreteixir-hi una anècdota, el fil de l’argument, llegir fil per randa, resultar un calaix de sastre, apedaçar un argument, retallar una obra, fer-hi uns retocs, afegir-hi una filigrana, brodar-lo, filar prim amb el que s’afirma, vigilar de no parlar pels descosits, donar una mica més de fil als personatges positius, filar el desenllaç, perdre el fil de la narració, enfilar-se en temes filosòfics, fer una falta: a la millor filadora li cau el fus, plegar d’escriure...»

LO FILADOR D’OR

N’hi ha un argenter
a l’Argenteria,
de tant filar or
li diuen Orfila.
Lo fila tan prim
que tot just s’obira,
n’apar un cabell
del front d’una nina.
Lo filador d’or
diu que en té una filla;
que és un pom de flors,
no cal que us ho diga.
Fila l’or com ell
i la plata fina,
retalla brillants
i perles enfila.
...

N’hi ha un argenter
a l’Argenteria,
de tant filar or
li diuen Orfila.

Mes, ai!, pel veïnat
no falta qui diga
que ven per fils d’or
cabells de sa filla.

Jacint Verdaguer