Itinerari per la Barcelona menestral 7

 7. El rec, l’Hort dels velluters i les Basses

«Primer vam anar cap al Portal Nou. En aquell punt vam pujar a dalt de la muralla que aleshores encerclava la ciutat i vam començar a caminar i a admirar el paisatge. Feia un dia assolellat, molt clar i corria una brisa agradable. Sortir dels espais ombrívols, estrets i tortuosos de la Barcelona artesanal va fer emocionar el meu esperit infantil i tendrívol, gens exposat fins aleshores al contacte amb la llum i amb la natura. Per a mi allò va ser com la troballa d’un d’aquells nous mons que de vegades somiava quan em colgava entre els retalls del tallador. Vaig descobrir enlluernat els camps de conreus de mil colors que separaven la ciutat de petites poblacions que brillaven com taquetes blanques a la llunyania. Els pares, sobretot la mare, ens les mostraven i ens en deien els noms: Sant Andreu del Palomar, Gràcia, Sarrià, Hostafrancs, Sants, la Barceloneta. Ens vam anar aturant a cada portal: al de l’Àngel, al de Sant Antoni, al de Santa Madrona, al de Mar... (El d’Isabel II, naturalment, encara no s’havia obert).

En cadascun d’ells la mare i el pare –que a mesura que s’allargava el passeig s’anava animant- ens van explicar històries i llegendes que s’hi relacionaven. Vam admirar els pontarrons que donaven entrada als carruatges en cadascun dels portals. De tant en tant, també ens aturàvem a observar els diferents barris de la ciutat.

El de la part del Portal Nou era el més poblat. La majoria de menestrals, agrupats en carrers, feia vida en aquell barri. “Aquí –va explicar la mare- un dia de treball, un cec podria passejar-s’hi tranquil·lament i saber sempre en quin carrer es troba sense necessitat que l’hi indiqués ningú”.

─I com ho sabria, per quin carrer passa –li vaig preguntar.

─No ho endevines? –replicà la mare somrient. Cada carrer té un so i fa una olor determinada, segons les eines que empren els artesans que hi treballen i segons els productes que comercialitzen... Amb l’orella i el nas ell ja en tindria prou per a saber per quin carrer passa.

Més endavant, al barri de Sant Pere, hi havia frondosos jardins al darrere de les cases i grans galeries amb testos i flors; al de Sant Pau i Sant Antoni hi abundaven els hortets, els galliners i els conillars. I al del Portal de Mar, que era el meu i el que més coneixia, hi vaig poder contemplar un estol de veles i embarcacions i, sobretot, una mica més enllà, la renglera d’establiments que formaven les casetes baixes de la Barceloneta, curulles de petites tavernes, cafès, bunyoleries, botigues..."

(Els fragments entre cometes procedeixen de la novel·la La veritable història del llibreter assassí de Barcelona. Ed. 1984).

Cançó de suburbi

M'estimo l'horta escanyolida

que de la fàbrica es ressent,

...

I em plau l'estona virolada:

gent d'amanida i berenar.

Una donzella espitregada

i una cançó que fa plorar.

I l'home humil que a l'aire ensenya

un front valent i un ull esclau,

i va amb la gorra i l'espardenya

i el farcellet i el vestit blau.

...

Estimo l'horta desolada;

el presseguer ensopit que es mor,

i l'arengada platejada,

porró de sang, tomàquet d'or.

...

Durin els mals, durin les penes,

llàgrima, rosa, perla i bes.

Duri aquest cor i aquestes venes,

duri aquest ull que no veu res.

Vestit encès que el goig estripa,

dansa per mi! Home lleial,

vine, fumem la nostra pipa

damunt de l'herba virginal.

Digue'm les vives meravelles

del teu treball, del teu turment.

Sota el concert de les estrelles,

anem fumant tranquil.lament.

J. M. De Sagarra

Explico:

—Basses. Una casa de menestrals. Els molins de la Ciutat i la seva funció social.