Itinerari per la Barcelona menestral 8

 8.- Convent de Sant Agustí Vell i Esplanada

«Ni taula sense vi

ni sermó sense Agustí»

—Parlem del convent- caserna. Història.

_L'Esplanada. Memòria i text.

«Un cop saludades les amistats del meu pare, solíem fer un tomb pel passeig de l’Esplanada. Al meu germà i a mi aquell lloc ens tenia el cor robat. Aquell passeig i el de la Rambla eren els únics que tenien arbres de la ciutat. El de l’Esplanada anava des del Jardí del General fins una mica més amunt del carrer del Petons, gairebé a tocar del baluard del Portal Nou. El pare ens explicava que aquell passeig ocupava l’espai buit que havien deixat els enderrocs que es van ocasionar per construir la Ciutadella, després de l’ocupació de la ciutat l’any 1714.

Set vials el travessaven de cap a cap. Aquests vials els emmarcaven vuit fileres d’arbres que, al bon temps, tenien un fullam tan esponerós que les branques dels arbres d’una filera s’entrellaçaven amb les dels costats formant set bulevards recoberts per una verdor festiva i frescal.

Els raigs del sol que es filtraven entre les fulles dauraven l’atmosfera d’aquell envelat vegetal com si fossin llances de vidres tornassolats caigudes del cel. La xiscladissa dels ocells, la majoria ocells exòtics procedents del Jardí del General i vinguts de les Amèriques, em provocava una sensació d’encanteri i de llunyania que em recordava les històries tropicals que de vegades contaven alguns mariners.

La via central del passeig era ampla i espaiosa, molt agradable. Hi havia bancs de pedra i de ferro forjat a les vores, on la gent s’asseia i les criatures prenien ametlles garapinyades, orellanes i altres llaminadures. Al llarg del recorregut, hi havia quatre sortidors, distribuïts equidistantment, que a l’estiu dotaven aquell espai d’una remor líquida i d’una sensació de frescor incomparables. Els sortidors brollaven al centre d’uns petits estanys de forma circular, únicament protegits per una barana de ferro, i presidits per estàtues que representaven personatges i animals de la mitologia clàssica. Nosaltres anàvem d’una font a una altra, jugàvem a esquitxar-nos quan els pares no ens veien, i gaudíem amb la fascinació que ens produïa aquella combinació d’aigua, sons, llum i colors naturals, poblada per aquells personatges acompanyats d’animals immòbils, monumentals i fabulosos, esculpits sobre la pedra.

Els diumenges, a més a més, en aquell lloc s’hi celebrava la fira de Bellcaire, que aleshores encara no havia estat ajuntada a la dels Encants. Aquella era una fira de nyigui-nyogui, on es venien rampoines i tota mena de desferres. Per a atreure’s la gent, els marxants vociferaven els seus productes enfilats a dalt de tamborets, cadires i taules i es valien de disfresses i de tota mena d’estratagemes i argúcies teatrals que feien les delícies de la canalla i acabaven embadalint els grans.

Un d’aquells diumenges, però, la fira de Bellcaire no hi era. Havia estat suspesa provisionalment per les noves autoritats del país. Al lloc de la fira, aquell dia hi havia una llarga forca, formada per una biga horitzontal, situada a uns dos metres i mig de terra, que s’aguantava sobre uns puntals a cada cap. Al llarg de la biga hi havia una rastellera de cadàvers penjats, espellifats i tot ensangonats. En vaig comptar tretze. Aquella exposició pública de cadàvers em va fer estremir. Fins aleshores no havia vist mai cap mort i molt menys uns morts com aquells, amb orificis de bales per tot el cos, amb la sang que els regalimava i xopava la roba, amb la femta de la por al moment final que els empastifava els calçons, i amb diverses mutilacions, sobretot a les mans, moltes de les quals els havien estat tallades. Aquella imatge tan esgarrifosa se’m va quedar gravada a la retina i durant unes quantes nits em revenia i em costava molt d’adormir-me.

Potser el fet que el pare, tal com era el costum, ens agafés al meu germà i a mi de la mà i ens fes acostar a aquell escenari tan macabre, va acabar de gravar a la meva retina aquella visió tan espantosa amb més força.»

(Els fragments entre cometes procedeixen de la novel·la La veritable història del llibreter assassí de Barcelona. Ed. 1984).