Amb l’obertura de la carretera, Nargó aparegué a
l’escenari. La gent per fi va poder traspassar amb comoditat la Garanta i
començà descobrir la bellesa solitària i a voltes feréstega d’unes valls verges
i verdes, solcades per un riu d’aigües cristal·lines, en què els seus habitants
mantenien unes formes de vida gairebé ancestrals.
Nargó era el primer poble que es trobava pujant de la
terra plana i aquest fet, juntament amb la seva singular fesomia i la forta
personalitat de la seva gent, van cridar l’atenció a una colla d’escriptors,
artistes i folkloristes. Un d’aquests
escriptors seria Pio Baroja. La seva presència al poble no ha estat pas
demostrada, ans al contrari, la creença general és que Baroja no va arribar a
posar mai els peus a Nargó. Modestament i amb tota la prudència que el cas
exigeix, em permeto posar en dubte aquesta afirmació.
“Pío Baroja, abans d’escriure la seva novel·la en dos
volums, anomenats respectivament La senda
dolorosa i Humano enigma, demana
en una lletra dirigida al secretari de Coll de Nargó, totes les dades que
poguessin donar-li, referents a Carles d’Espanya, les quals reproduí fidelment,
encara que després la seva imaginació exuberant, de bon novel·lista, creà i
creà, sense brida ni mesura...”
Aquestes paraules de Mercè Rodoreda han estat
reiteradament emprades per a certificar que Baroja no va estar mai a Nargó. Cal
dir, però, que el fet que l’escriptor s’informés sobre el cas del comte
d’Espanya per correu no vol pas dir que un dia no tingués la curiositat o la
necessitat de comprovar damunt del terreny les dades que li n’havien estat
enviades a fi de contextualitzar-les. El que en va escriure, si més no, així
m’ho fa pensar. Com es podrà comprovar, el seu text, a part de les peripècies
del cadàver del comte d’Espanya, està farcit de detalls paisatgístics i
ambientals que molt difícilment li haurien pogut ser transmesos en una nota com
la que ell va requerir.
Certament, es pot parlar i confegir un relat sobre el
comte d’Espanya i la seva mort a partir d’unes notes. Però el que ja és més
difícil és captar unes formes de vida, uns paisatges, uns fets controvertits i
certes pinzellades de l’entorn sense fer una mínima estada al lloc de què es
parla. Personalment, algunes de les coses que escriu Baroja –més enllà del tema
de la misteriosa mort del comte d’Espanya, de què parla Rodoreda- sempre m’han
fet pensar que l’escriptor havia trepitjat terra nargonina.
“La colina
de Coll de Nargó cierra un desfiladero, cuya entrada, el Portell, en la
estación de las lluvias, es como la esclusa de las nieblas. Muchos días y a la
misma hora, a un lado del Portell, se ve todo cubierto de brumas, y al otro el
cielo claro y limpio.”
“El puente
sobre el Segre, próximo a Coll de Nargó, se llama en catalán Pont d’Espí, y adaptado
el nombre al castellano, Puente d’Espiá.”
"Unos treinta metros aguas abajo del puente de Espiá había una cueva que se llamaba El Furat de las Encantadas o agujero de las Encantadas, donde se solían encontrar piezas de ropa de las mujeres que lavaban por allí cerca. Encima de las rocas había otra cueva conocida por el Furat del Aguila..."
“Costacáns
conocía una posada en Coll de Nargó llamada el Hostal del Roch y fueron a
ella.”
“Le dijo
el posadero, el Roch, que el cadáver lo encontraron entre el puente d’Espiá y
un recodo llamado el “Recolsat” o la “Recolsada”, enfrente de la hacienda
denominada La Ansola del Magí.”
“También
le dijo el posadero que un testigo presencial aseguraba que el conde debió ser
lanzado al río un poco más arriba de la ermita derruída de Sant Armengol”.
“Aunque sin
entrar en detalles, todo el mundo afirmaba que el cadáver apareció delante de
la finca llamada La Ansola del Magí.”
“Llevaba
toda la mañana y unas horas de la tarde pescando, sentado con su caña al lado
de unas higueras, cuando apareció una mujer con la que trabó conversación.
Esta mujer
iba con un saco en la cabeza a lavar la ropa. Hablaba bastante bien castellano;
había vivido en Huesca.”
“Había dos
hombres arreglando unas redes (…)
-Són dos
pescadores: el Queto y el Chinco.”
“Fueron
los dos pescadores y Costacans, seguidos por Hugo, hasta el hostal del Roch (…)
el Queto contó cómo habían encontrado el cadáver del conde de España, en el
erial de la margen izquierda del Segre, en un terreno que se llama Armena,
enfrente de la masía El Soleró…”
Baroja, com podem veure, no solament ens parla d’un
seguit de qüestions que van molt més enllà del que es podia esperar de la seva
demanda d’informació sobre el comte d’Espanya, sinó que a més a més desmenteix
el presumpte llançament del personatge des del pont d’Espia –tal com se solia
dir en aquell temps (i encara avui hi ha qui ho explica d’aquesta manera!) i,
finalment, situa correctament i amb precisió el lloc on fou trobat el cadàver
–al rasper d’Armena- després d’un seguit d’informacions imprecises en què se li
deia que havia estat trobat a l’Ansola del Magí.
Podia haver reunit tots aquests detalls en un text
sense visitar Nargó, basant-se únicament en unes notes sobre la mort del comte,
enviades pel secretari del poble, el senyor Tomàs Pujol?
Estic convençut que no. En continuaré parlant dies a
venir.
