Notícies del pintor de cal Marino

Dijous, 21 de febrer de 2013.

Notícies del pintor de cal Marino,

El número 9 dels Quaderns d’Estudis Andorrans publica unes interessants notes biogràfiques, obra de Benigne Marquès, sobre Josep Oromí Muntada, més conegut en la memòria popular de Nargó com lo pintor de cal Marino.

En Josep Oromí Muntada va néixer a Nargó “l’any 1837 o potser 1836”. El seu pare, Josep Oromí Pellicer, era també fill de Nargó, i la seva mare, Antònia Muntada i Llobet, d’Alinyà. A més del Josep, el matrimoni va tenir cinc fills mes: el Joan, el Pere, el Manuel, la Maria i la Dolors. La seva llar era al carrer de la Unió, a la casa de cal Marino.

Tot i que pertanyia a una família amb uns certs possibles (amb la propietat d’un molí, una premsa i la casa de Cases), sembla que el futur pintor va haver de treballar de valent per a ajudar la seva família a tirar endavant, sobretot a causa dels deutes que el seu pare havia contret amb l’ampliació del patrimoni familiar.

Als 38 anys es va casar amb Dolors Fiter Pellicer, filla de Joan i de Ramona, de Nargó. No van tenir cap fill.

L’ofici del Josep va ser el de pintor. No se sap on el va aprendre, però segurament a l’edat de vint anys ja pintava. Sembla que hauria creat una petita empresa familiar en la qual també participaven els seus germans Joan, Pere i Manuel. A partir de 1878, però, trobem que en Manuel pinta pel seu compte. En Josep va pintar fins a l’edat de seixanta-quatre anys.

Amb els pinzells a la mà, va recórrer tot Catalunya i també el Rosselló –tan català com el Principat, però que aleshores ja havia estat annexionat a l’estat Francès-. Va pintar en diverses ocasions a la catedral de la Seu, a Cervera, a Talló, a Berga... I, és clar, a l’església parroquial de Nargó.

La veu popular ha mantingut dues hipòtesis que és molt difícil de saber si són certes. Una diu que en Josep Oromí hauria après el seu ofici a Roma, cosa a la qual l’estudi de Benigne Marquès no es refereix, i que per les dades biogràfiques i curriculars que aporta sembla bastant improbable.

Una altra, afirma que Josep Oromí i Dolors Fiter haurien tingut un fill, que morí prematurament. Fill que seria el que ell pintà a l’església parroquial de Nargó en la figura d’Isaac.

Si tenim en compte que el casament del Josep i la Dolors va ser l’any 1875 i que l’església de Nargó es va acabar de pintar el 1880, no sembla pas que la figura d’Isaac es pugui basar en la fesomia d’un suposat fill de tan pocs anys, fora que s’hagués imaginat com seria el seu rostre, quan el presumpte fill tingués uns anys més.