Poesia

Poesia 

DIVISA

A la vila de Nargó

són valents com els que més,

mig any fan de picadors,

l’altre mig fan de raiers

CANÇÓ DE QUATRE

Quatre lletres vaig aprendre

just escriure llibertat

Quatre rius té aqueixa terra

i per tots vaig navegar

Quatre anys remant al darrere

i els altres tots al davant

Quatre trams duia amb mà ferma

sense por d’embarrancar

Quatre rals, quanta riquesa!,

el jornal que vaig guanyar

Quatre dies de travessa

del Pirineu fins al mar

Quatre nits de nit serena

quin do per l’espardenyar!

Quatre gorgs, ves la proesa,

els perills que vaig salvar

Quatre amors plens de tendresa

tots els cors que vaig robar

Quatre amics amb sa mà estesa

el millor que vaig trobar

Quatre barres, la senyera,

amb l’estel que em va guiar.

EN RAI M'ARRIBÀ L'AMOR

En rai m’arribà l’amor

una tardor llunyana

i encara en sento l’enyor

setmana rere setmana.

Pel riu em baixà un tresor

en cofre de pell colrada

al dedins hi anava el cor

de l’home que jo estimava.

Tenia als ulls la verdor

encesa de ses muntanyes,

clara com un rieró

escolant-se entre les canyes.

Al pit li lluaven perles

als llavis rojos robins

i els seus dits semblaven perdre’s

pels meus més remots confins.

Foll cap al tard de fulgor,

frisós sopar ple de ganes,

records de blancor i foscor,

records de llunes llunyanes.