LLENGUA

Recordo que, ja fa força anys, en un institut de Batxillerat, un professor amb ganes de fer-se el simpàtic em va dir:

“-Está bien que enseñéis catalán aquí, pero al paso que vais acabaréis pidiendo que se enseñe en Madrid.”

Aquell comentari, com tants altres per l'estil que en sentíem durant els primers anys d'ensenyar català, no em va pas agafar desprevingut:

-Ja potser seria hora, oi? Madrid és una de les poques capitals europees en què encara no se n'ensenya –li vaig etzibar cordialment.

El professor es va quedar parat. No es podia ni tan sols imaginar que el català s'ensenyés més enllà d'aquell territori on tant s'havia hagut de lluitar i tant es lluitava encara perquè hi fos ensenyat.

Ja he dit que des d'aleshores han passat força anys. Si la memòria no em traeix aquesta conversa la vaig tenir durant el curs 1979-1980. Actualment les coses han canviat una mica. No gaire, però una mica.

Avui la llengua catalana s'ensenya a 7 universitats espanyoles. Menys que a  França (21), que a Alemanya (20), que al Regne Unit (20), que a Amèrica del Nord (29)..., però Déu li'n do! Ara ja no és el buit absolut de l'època de què parlo.

Tot això i molt més ho podreu trobar al número 96 de la revista Llengua Nacional que acaba de sortir.