Bosc, talar i boïga

Dèiem que comptàvem amb una bellíssima i solitària església romànica; un camí antigament important; una font; el topònim d'un espai anomenat popularment les Vil·les, i molts interrogants... No vam dir que comptàvem a més amb dues dades procedents de la memòria oral. La primera és que sempre s'havia dit que al lloc anomenat les Vil·les antigament hi havia hagut el poble, traslladat un dia, no se sabia per quin motiu, al turó anomenat Cap del Roc. 

Segons sembla, en el passat, en aquest lloc hi havien aparegut nombroses lloses i restes d'edificacions que havien estat integrades a les parets que separen les finques actuals. Fins i tot hi havia qui deia que, en dies de pluja, es perfilaven als llaurats les restes d'una antiga població. La segona cosa que es deia era que, quan es construïa la carretera d'Isona, als voltants de l'església romànica hi havien aparegut diversos cranis amb un clau clavat a la closca.

Em temo que d'aquests cranis no se'n conservi cap. És una llàstima, perquè s'hauria pogut veure si coincidien en el temps amb altres de trobats en alguns altres punts del Pirineu, com ara a la veïna població de Cabó. Es tractava, potser, d'una reminiscència de la manera que tenien els íbers de castigar aquells que envaïen el seu territori?

En tot cas, semblaria bastant raonable que la tradició oral que parlava de l'existència d'una població a les Vil·les tingués una certa base. El topònim ens dóna testimoni del lloc i de la població. La presència d'una font que travessa l'antic territori suposadament urbà fa més viable la hipòtesi. I, sobretot, el domini de tot aquell espai per part d'una església, solitària però important, allunyada de la població actual, acaba de donar credibilitat i solidesa a la narrativa popular intergeneracional.

Tot sembla indicar, doncs, que des de temps força remots, aquells en què al Mont Taber encara hi pasturaven les cabres i els futurs barcelonins hi anaven a aplegar carreretes, a les Vil·les ja hi habitava una determinada població andosina, coneguda amb el nom de Nargó. La seva tardana romanització (s. VI, aproximadament) va arribar a través del cristianisme i molt especialment a través dels visigots -ja fortament romanitzats-, que formaren un imperi l'any 476 que irradiava al voltant de Tolosa de Llenguadoc.

Els visigots van deixar una notable empremta jurídica (el Liber Iudicis) i lingüística a les nostres terres. Moltes paraules relacionades amb el món bèl·lic (feia tants anys que lluitaven amb Roma!) provenen d'ells: espia, guaita, guanyar, treva, brega, dard, ganivet, esperò, guerra, guarir, robar, etc. Però també moltes altres del món animal, de la natura o de la casa: guilla, blat, brotar, brostar, parra, fang, tupí, bugada, alberg, etc. També algunes de l'organització social: feu, alou. Però n'hi ha tres que considero de gran importància per a nosaltres: bosc, talar i boïga. Aquestes tres em sembla que són un indici dels nous temps que s'acostaven, uns temps en què la lluita entre l'home i els bosc, l'home i la natura,  adquiriria diverses i novedoses tonalitats que anirien més enllà de la vida ramadera coneguda fins aleshores. 

Fixar l'atenció en els boscos, a través de la tala i de la tècnica de fer boïgues,  serviria per a dues coses. Per una banda, per a aconseguir nous terrenys per a l'agricultura i les pastures; per una altra, per a beneficiar-se directament de la tala d'arbres i de la consegüent producció i  transport de la fusta... Tot plegat, devia significar un progrés considerable. Això i la cristianització del territori van comportar la substitució de l'antiga llengua basco-ibèrica pel llatí, i amb l'excedent econòmic es devien poder plantejar d'edificar una església que seria el precedent de l'actual.

Va ser allà on es va instal·lar una bona part de la població andosina baixada del poblat ibèric de Coll Piquer? Va ser allà el nou lloc on aquesta s'ubicà i es va romanitzar? Va ser aquest el poble al qual es refereixen les actes de consagració de la catedral de la Seu amb el nom de Nargone /Nargó? Eren fills d'aquest lloc en Ramon de Nargó (Llambard), arquitecte constructor de la catedral de la Seu, a qui s'ha volgut fer passar per italià d'una manera potser poc consistent, i en Pere de Nargó (Capellà)? Quin sentit tindria que fossin nargonins? Per quins motius hi ha hagut tan poc interès per conèixer la veritat?