N’he fet seixanta-cinc
A l’Albert
Turull
Acluco els ulls i retorno a l’ahir,
als amics i a la plaça de la vila,
on jugàvem amb el cèrcol o a futbol
i tenia al davant tota una vida.
S’han escolat els anys. I aquella
vida,
que veia sense fi en la llunyania,
se m’ha fet fonedissa a poc a poc,
talment sense notar que el temps
fugia.
Sóc
gran. I sóc enyor i sóc record
davant l’hora que s’acosta i que
m’aboca
—entre temença i serenor, diria—
cap a la mort, la fi que néixer
implica.
Barcelona, 3 de gener del 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada