4 moments estel·lars

Contràriament al que opinen alguns, jo crec que estem vivint una època apassionant i, malgrat els problemes i els núvols que hi ha a l’horitzó, altament esperançadora. Però, com deia, no tothom ho veu així.

Sense anar més lluny, l’escriptor peruà Mario Vargas ahir acabava el seu article en un diari de la capital de l’Imperi amb una predicció quasi apocalíptica:

“La memoria, el esfuerzo intelectual, serán prescindibles; o mejor dicho, patrimonio exclusivo de las pantallas y de los ordenadores. Gracias a estos artefactos, todos sabremos de todo, lo que equivale a decir: nadie sabrá ya de nada.”

Jo penso que serà exactament a l’inrevés. Res no serà prescindible i les pantalles i les persones hauran d’anar cada vegada més ben sincronitzades per a fer ben feta la seva feina. I, pel que fa al catastrofista “nadie sabrá ya de nada”, esdevindrà justament tot el contrari: cada vegada més gent sabrà més i més coses en una progressió geomètrica, cosa que potser no agradarà pas a tothom.

Deixant de banda l’actitud aristocratitzant i temorosa del privilegiat crioll Vargas, penso que vivim en un dels quatre moments estel·lars de la humanitat, encara que potser no en siguem prou conscients. Aquest moments refulgents, al meu parer, serien:

1.- El primer dia que un ser humà va pronunciar un enunciat fals, és a dir, va mentir per primera vegada.

2.- El dia que per iniciativa de Pisístrat es van publicar les obres d’Homer en forma de llibre (550 aC).

3.- El dia que Gutemberg va posar en funcionament la primera impremta europea (1450 dC).

4.- I l’època actual, que és l’època de la informàtica i de la socialització del saber (cosa que, com hem vist, preocupa molt certes mentalitats aristocratitzants i certes butxaques).

N’anirem parlant.