Primer gran moment estel·lar: la mentida

El pas més important que ha donat la vida intel·ligent, la consciència, ha estat el de la creació del llenguatge humà. S’ha dit que aquest fet va dibuixar una línia de separació entre nosaltres i els animals. Però no hi ha dubte que alguns animals disposen també d’algun tipus de llenguatge. N’hi ha que poden demanar coses, entendre enunciats senzills, indicar i assenyalar el lloc on hi ha menjar, expressar emocions... Però tenen un problema: no saben mentir.

No són capaços de crear enunciats que descriguin una situació objectiva, amb frases que poden ser veritables o falses. L’ésser humà, en canvi, sí que ho va ser. L’ésser humà pot dir que no hi ha rovellons on sí que n’hi ha, que no hi ha cacera on sí que n’hi ha, que plou un dia que fa sol, que a la plaça de Catalunya l'altre dia hi havia 160.000 persones... Aquesta facultat tan poc exemplar, tan negativa i problemàtica, la facultat de mentir, de falsejar la realitat mitjançant el llenguatge, sembla que en un moment de la història hauria comportat la necessitat de comprovar la veracitat o no d’allò que s’afirmava.

Hauria generat, doncs, la necessitat d’argumentar, d’analitzar críticament els enunciats. Això li permeté detectar i corregir errors, progressar com a espècie, superar l’escalafó que li havia imposat la selecció natural i substituir aquesta selecció per la selecció crítica i cultural. En poder detectar i corregir el que és veritat i el que és fals, aprengué també a valorar el que era millor i el que era pitjor, que era i és la base del coneixement i de l’ètica. Es va fer humà.

Sense la mentida no hauria existit la necessitat de recercar la veritat ni de refutar la mentida ni de distingir entre el bé i el mal. Heus aquí com de la necessitat de resoldre un problema, el problema de la no veritat, en sortí un invent extraordinari, fabulós: el llenguatge humà. 

Un llenguatge creat per l’home, però també creador de l’home. Sense llenguatge no hi hauria pensament racional i sense pensament racional l’ésser humà hauria estat incapaç de trencar els límits del nínxol ecològic que l’evolució natural li tenia assignat. Aquí començà gairebé tot. Però quedava encara molt camí, ple d'èxits i de fracassos.