A l’atenció dels responsables del Premi Crexells de l’Ateneu
Barcelonès,
Sembla que un any més la
seva entitat està disposada a honorar el premi Crexells, de tanta tradició en
la nostra cultura, sempre tan maltractada des de l’exterior. En aquesta ocasió
la via escollida ha estat passar-se pel darrer orifici de l’aparell digestiu
que els humans tenim entre les natges les bases del premi que vostès mateixos
van elaborar i publicar.
La decisió em sembla
encertadíssima. Sobretot tenint en compte el respecte que els deuen merèixer els
autors i autores que refiadament ens hi vam presentar, els socis i sòcies de l’entitat,
a més dels membres dels grups de lectura de les biblioteques que van votar les
obres presentades. Com a ex-antic-soci de l’entitat no m’esperava menys de
vostès. Els felicito!
Malgrat la seva abnegada,
eficient i mai prou valorada tasca per a potenciar el premi, no cal que els
digui que retiro la meva novel·la Escacs
d’amor i de mort de les set obres finalistes, escollides en votació democràtica
per aquests insignificants cent setanta-quatre votants que vostès menyspreen i
als quals jo agraeixo molt la deferència que van tenir de llegir la meva
novel·la i, en el seu cas, de votar-la.
Però què són cent setanta-quatre
simples i humils lectors al costat d’un jurat tan potent, prestigiós i
majoritàriament reconegut com el format per noms tan insignes de les lletres
del món mundial com una Valèria Gaillard, una Lluïsa Julià, un Miquel de Palol,
un Xavier Pla i un Enric Sòria?
Res. Res de res.
Reitero, doncs, que han fet
molt ben fet. No facin cas de les crítiques i que per molts anys puguin
continuar donant mostres d’honestedat i transparència com les que han posat de
manifest en aquesta tan gloriosa convocatòria.
Per part meva, al marge de
les accions legals que pugui decidir emprendre, renuncio a participar en un
bunyol d’aquesta magnitud i els informo amablement que ja es poden posar el
premi Crexell 2018, que tan generosament i desinteressadament atorguen, al
mateix orifici –prèviament higienitzat- per on se n’han passat les bases.
Atentament,
Marcel Fité
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada