Una eina didàctica excel·lent
Proudubtes.cat, obra del sociolingüista i ensenyant Marcel Fité (Coll de Nargó, 1949), col·laborador habitual de Llengua Nacional, es publica amb el subtítol “Resol els 101 dubtes més freqüents del català”, que acaba de fer més explícit allò que ja se’ns diu amb força claredat al títol.
El dubte lingüístic ―lèxic, semàntic, gramatical― és un fet ben normal entre els parlants de qualsevol llengua diguem-ne normalitzada a l’hora de voler-la parlar o escriure bé. Ara bé, quan aquest dubte el té un parlant català que vol parlar o escriure com cal la seva llengua, la cosa ja són figues d’un altre paner. I ho són perquè els dubtes que avui se solen presentar en el camp de la llengua catalana provenen, més que res, del contacte lingüístic en què es troben el català i el castellà, però sobretot perquè el català fou una llengua bandejada del camp de l’ensenyament públic ―i també pràcticament del privat― durant els quaranta anys de la negra nit franquista. I també bandejada, durant aquests foscos quaranta anys, dels mitjans de comunicació de massa: premsa, ràdio i televisió, sense oblidar el cinema, una de les distraccions socials més multitudinàries, tant a les nostres ciutats com als nostres pobles.
No és gens estrany, doncs, que el català se’n sentís tot seguit, d’aquesta pressió constant del castellà ―que continua―, i s’anés embastardint gradualment, fins al punt que avui gent prou culta, com ara periodistes, escriptors, algun ensenyant que altre i presentadors de ràdio i televisió no saben distingir com cal, per influència bàsicament del castellà ―i també, per què no dir-ho?, per un bon xic de manca d’interès―, la diferència que hi ha entre «senyalar» i «assenyalar», o entre «ser» i «estar», o entre «l’esquena»
i «les espatlles», o entre «provar» i «tastar», o entre recolzar» i «donar o prestar suport".
Són cinc exemples plantejats a Proudubtes.cat, al costat dels noranta-sis més que s’hi entren, que Marcel Fité comença per resoldre amb uns quants exemples d’ús, transcrits en color marró, primer en català i, tot seguit, amb la seva correspondència en castellà. Uns exemples d’ús que gairebé ja ensenyen tot el que han d’ensenyar, perquè ajuden l’usuari a veure on és el problema que s’aborda i quina és la millor solució per resoldre’l, amb explicacions senzilles, fàcilment assequibles. A més, quan l’autor ho creu necessari, enriqueix els exemples d’ús amb un seguit d’observacions aclaridores, pel que fa al català, en què les formes incorrectes s’hi escriuen en vermell i ratllades i les correctes que les esmenen en color verd. Finalment, clou cada exemple d’ús amb un exercici sobre el tema tractat perquè l’interessat practiqui el que se li acaba d’explicar, amb la solució corresponent al final de l’obra.
Marcel Fité ens diu, a la Introducció de Proudubtes.cat, que l’obra ha estat pensada per a les persones que es dediquen a l’ensenyament del català. Nosaltres, tanmateix, també la veiem idònia per a un públic que tingui un mínim interès per la llengua i la vulgui cultivar. I això perquè Proudubtes.cat és una eina didàctica que ultrapassa, i amb escreix, la finalitat per a la qual es va pensar.
Josep Espunyes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada