dimecres, 19 de març de 2014

Un poema de Josep Espunyes



N’he fet seixanta-cinc

                                    A l’Albert Turull

          Acluco els ulls i retorno a l’ahir,
          als amics i a la plaça de la vila,
          on jugàvem amb el cèrcol o a futbol
          i tenia al davant tota una vida.

          S’han escolat els anys. I aquella vida,
          que veia sense fi en la llunyania,
          se m’ha fet fonedissa a poc a poc,
          talment sense notar que el temps fugia.

          Sóc gran. I sóc enyor i sóc record
               davant l’hora que s’acosta i que m’aboca
          —entre temença i serenor, diria—
          cap a la mort, la fi que néixer implica.


           Barcelona, 3 de gener del 2007



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada