Ho diu l’AVUI
La llengua
nacional
Una revista com Llengua
Nacional, escrita en català i defensora de l’ús i del bon ús del català,
demostra que hi ha vida intel·ligent més enllà de les publicacions científiques
obsessionades pels abstracts, els keywords i el peer review. A Llengua
Nacional les exigències formals són les previsibles i el producte resultant
és bo. Ben lluny la comèdia dels experts anònims que, de tant que en saben, a
vegades creuen que el català és local, per llengua i per continguts. Ha de ser
dur conviure amb aquest prejudici que fa tancar els ulls als bons articles que,
efectivament, parteixen d’una realitat lingüística concreta, local. Com la del
català.
Llengua
Nacional ha
publicat un munt de textos molt interessants des del número 1, l’octubre de
1991. Ara ja en sumen 85, amb Ramon Sangles com a director des del 1996. Són
articles que conformen una miscel·lània opinió informativa i valorativa, com la
que en els anys 2001-2002 va portar a discutir sobre l’origen i el futur de l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua.
A la revista hi trobareu entrevistes emblemàtiques,
com la de Jordi Manent a Santiago Pey, com la de Carles Riera a Germà Colón; hi
trobareu uns afinats estudis sintàctics d’Albert Jané; notes sobre els verbs
ser i estar, de Jaume Vallcorba; sàvies consideracions sociolingüístiques, de
Marcel Fité; apunts lèxics excepcionals, de David Casellas i de Lluís Marquet;
recerques sobre interferències, de Gabriel Bibiloni; reflexions oportunes sobre
la nova diglòssia, de Jaume Corbera; els punts gramaticals i lèxics
conflictius, de Josep Ruaix; etc. Una citació de Fabra va encapçalar la revista
durant 14 números: “A tot arreu del món, quan en un domini lingüístic s’ha
produït una literatura, veiem formar-s’hi una llengua literària filla d’un
llarg i acurat treball de selecció i fixació. […] Els catalans tinguérem la
nostra llengua nacional”.
Destacat
L’últim manifest de Llengua Nacional demostra que la
revista també fixa un estat d’opinió respecte a qüestions polèmiques. Fa poc
més d’un any, la revista va defensar l’oficialitat única de la llengua catalana
“en el nostre futur Estat independent”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada