divendres, 28 de febrer de 2014

Ho diu l'AVUI: La llengua nacional


Ho diu l’AVUI

La llengua nacional

Una revista com Llengua Nacional, escrita en català i defensora de l’ús i del bon ús del català, demostra que hi ha vida intel·ligent més enllà de les publicacions científiques obsessionades pels abstracts, els keywords i el peer review. A Llengua Nacional les exigències formals són les previsibles i el producte resultant és bo. Ben lluny la comèdia dels experts anònims que, de tant que en saben, a vegades creuen que el català és local, per llengua i per continguts. Ha de ser dur conviure amb aquest prejudici que fa tancar els ulls als bons articles que, efectivament, parteixen d’una realitat lingüística concreta, local. Com la del català. 


Llengua Nacional ha publicat un munt de textos molt interessants des del número 1, l’octubre de 1991. Ara ja en sumen 85, amb Ramon Sangles com a director des del 1996. Són articles que conformen una miscel·lània opinió informativa i valorativa, com la que en els anys 2001-2002 va portar a discutir sobre l’origen i el futur de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. 


A la revista hi trobareu entrevistes emblemàtiques, com la de Jordi Manent a Santiago Pey, com la de Carles Riera a Germà Colón; hi trobareu uns afinats estudis sintàctics d’Albert Jané; notes sobre els verbs ser i estar, de Jaume Vallcorba; sàvies consideracions sociolingüístiques, de Marcel Fité; apunts lèxics excepcionals, de David Casellas i de Lluís Marquet; recerques sobre interferències, de Gabriel Bibiloni; reflexions oportunes sobre la nova diglòssia, de Jaume Corbera; els punts gramaticals i lèxics conflictius, de Josep Ruaix; etc. Una citació de Fabra va encapçalar la revista durant 14 números: “A tot arreu del món, quan en un domini lingüístic s’ha produït una literatura, veiem formar-s’hi una llengua literària filla d’un llarg i acurat treball de selecció i fixació. […] Els catalans tinguérem la nostra llengua nacional”. 


Destacat

L’últim manifest de Llengua Nacional demostra que la revista també fixa un estat d’opinió respecte a qüestions polèmiques. Fa poc més d’un any, la revista va defensar l’oficialitat única de la llengua catalana “en el nostre futur Estat independent”.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada