dilluns, 17 de febrer de 2014

Ruta Els pobles perduts II. Perellós: l’útima fontera

Aquesta ruta parteix d’una sèrie d’itineraris literaris a fi i efecte de relacionar els lectors i lectores dels diferents llibres amb els espais geogràfics que hi apareixen per així potenciar-ne i enriquir-ne les possibilitats de lectura. 

El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document



Perellós: l’útima fontera
Rosselló


A Perellós, un cop hem deixat l’església a l’esquerra i ens estem acostant a L’Oustal, trobem una escala de pedra que no duu a enlloc perquè fa anys que es va esfondrar la casa que hi havia a sobre. Més enllà de L’Oustal, hi ha el tros de torre esbardellat del que va ser el castell, mitja carcanada de pedra dreta. I, encara més amunt, la serra de Perellós, que és al cor de les Corberes, amb la coma de Ferro i amb Montoliés de Perellós, el seu punt més alt, set-cents quatre metres, el punt més septentrional de Catalunya. Durant deu segles, això va ser la frontera: fa més de tres-cents cinquanta anys que alguns no volem creure’ns el que és. «El dia que els 3.000 soldats francesos de Richelieu van atacar el castell d’Òpol vau guanyar o vau perdre?», pregunto a Firmin Pujol abans d’entornar-nos-en. I Firmin riu, quan sent la resposta gens diplomàtica del batlle Carrère: «La seva mare, que era de Feuilla, va guanyar; ell, el seu pare i tots els del costat d’Òpol vam perdre».

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada