dimecres, 26 de febrer de 2014

En record de l'Anna Maria, la mare


(Text extret del llibre Els jocs retrobats, d'edicions Sidillà)

L'Anna Maria i el seu germà gran Albert a les escales de l'entrada de la Roda  (1924?).
 Havia nascut a Nargó el dia 20 d’agost de 1922. “Fins als sis anys em vaig estar a casa. Lo meu pare, Francisco Argerich, era raier, feia de capatàs de l’Audet de Pons i manava una colla. Marxava a l’abril i ja no tornava fins a la tardor. Primer començava pel Segre i després continuava a l’altra Ribera (Noguera Pallaresa). Al final de la temporada, pujava carregat de taronges. Les portava en una saca, al capdamunt del cotxe de línia. Quan arribava al poble es posava a fer de pagès. Però va ser raier fins a 1930, l’any que el transport de la fusta en rais es va acabar. 

El pare Francisco

Aleshores es va dedicar a conrear la terra. Lo pare, a més, era molt bon paranyer i sabia molt de pescar amb filerons (xarxes). A casa no hi faltava mai peix ni conills. Però agafava de tot, guineus, llúdrigues, astors, esquirols...”
La seva mare, Montserrat Pellicer, mentre el pare era al rai, “s’encarregava de les vaques, dels conills, de les gallines, de l’hort...”
 
La mare Montserrat i el pare Francisco a Sant Miquel
L’escola

L’Anna Maria als sis anys va començar a anar a l’escola. “Dels sis als vuit vaig anar a estudi al poble. Després, dels vuit als nou, em vaig estar a l’Hospitalet del Llobregat, a ca la tia Marcel·la. Vivíem al carrer Laureà Miró, a tocar de l’església. Els oncles tenien una botiga de llegums cuits i recordo que molt sovint em portaven al seu hort. Allà a l’Hospitalet, anava a les monges. Va ser el lloc on vaig aprendre de restar, de resar i moltes altres coses”. 

La tia Ramona, la mare Montserat, la tia Marcel·la i l'àvia Mundeta. Hi falta la tia Maria.

Després, quan tenia deu anys, va tornar a Nargó. Dels deu als onze va tenir una mestra que es deia Maria Roms i dels onze al dotze una altra que es deia Visitació Molins. A partir de l’any 1934 ja no va tenir una mestra fixa. “S’hi estaven un mes o dos i després ja passàvem una temporada llarga sense mestra. De fet a partir dels dotze anys ja no en vam tenir.”

L'Anna Maria és la tercera de dalt per la dreta. La del coll blanc
 Quan tenia catorze anys, va esclatar la guerra i, és clar, es van passar tres anys sense escola. “Quan es va acabar la guerra ja havia fet els disset anys i ja no hi vaig poder anar.”
 
Els oficis

Va ser aleshores que amb la seva família van decidir que se n’aniria a Barcelona a aprendre de perruquera. L’Anna Maria a Barcelona hi va aprofitar molt el temps. “M’estava a casa d’una germana de la meua mare, la tia Maria, que tenia una botiga de queviures a Sant Gervasi, al carrer Marià Cubí, 64. Allà sortia amb les meues cosines, la Carme i la Roser, que érem gairebé de la mateixa edat. 

La tia Maria de Sant Gervasi?
 Les estones lliures anava a aprendre de cosir a l’acadèmia Rovira, al carrer Gran de Gràcia. Mentre anava fent el curs de perruquera, a més, ja treballava en una perruqueria del carrer de Tamarit, número 135, d’oficiala de perruqueria. Els diumenges i festius anava a tallar cabells a domicili, feia permanents... M’hi vaig estar fins al 1942.”

Amb la Consol de cal Guils fent de priores per Sant Miquel

Finalment, però, se’n va tornar a Nargó. “Hi vaig tornar el dia 25 d’abril, dia de Castell-llebre, de l’any 1942.” Allà va muntar una perruqueria on passaven gairebé totes les dones de Nargó i d’una bona part de la seva petita comarca (Sallent, Valldarques, Gavarra, Montanissell, Canelles, Perles, Alinyà, Fígols...), aleshores encara bastant poblada.

Amb les amigues de la colla, totes molt ben pentinades
  “Per a comprar les eines de la perruqueria i per a muntar-la, els pares es van haver de vendre les vaques. Després, hi vaig fer de perruquera des del quaranta-dos fins als volts dels seixanta.” 
Amb el Marcel, davant de cal Tahussà del Raval

L’any 1947 es va casar. “Lo meu home era sastre i tenia botiga. Vivíem al mateix carrer, ell tenia la sastreria dues o tres cases més amunt que la meua, però després va posar un establiment nou a la carretera. 
Amb el Marcel i la Natàlia, davant de cal Tonís, al carrer Nou.
Les estones que tenia lliures anava a despatxar a la botiga. A poc a poc, a més, vaig aprendre de sastressa i d’ençà que vaig tancar la perruqueria fins al 1989, l’any que es va morir lo meu home, vaig atendre la botiga i fer de sastressa.”
Amb l'Albert, davant de la paret de l'hort de cal Pollet, allà on avui hi ha la Caixa.
Davant de casa, tota la família


A l'aparador de cal Tonís amb el meu pare i el Francesc
 
Amb el seu pare i la Isabel
Els jocs

L’Anna Maria recorda molts dels jocs a què jugava. El de la xarranca, conegut a Nargó com a “seme”; el del pare carbasser; la gallineta cega; saltar a corda: “El cocherito leré...”; el de jugar a boles: amb boles de terrissa i amb macarulles (ballarucs, boles dels roures); el de jugar a mitges i a patacons, el de  donar tombs (o rotllanes).
Les cançons de rotllana (de donar tombs!), sovint acompanyades d’una certa escenificació gestual, van tenir molta importància en l’imaginari lúdic i possiblement en l’adquisició d’habilitats motrius de l’Anna Maria. Ella encara recorda algunes de les cançons que cantaven i els gestos amb què les acompanyaven. Heu-ne aquí algunes:

A l'hort collint mengetes amb la Isabel


LA BOLANGERA DEL COLOM

La bolangera del colom
amb la cua escombra el forn
amb les ales la pastera
vet-aquí la bolangera!

(La cançó, evidentment infantil, va acompanyada de gestos amb els malucs, amb els braços en forma d’ales fent el posat d’escombrar, i amb els braços enlaire en l’exclamació).


LO VELLET SE N’ALÇA

Lo vellet se n’alça / lo vellet se n’alça
de bon dematí / de bon dematí
agafa la llaura / agafa la llaura
i se’n va a llaurar / i se’n va a llaurar
la mestressa jove / la mestressa jove
li’n fa l’esmorzar / li’n fa l’esmorzar
un tupí de sopes / un tupí de sopes
i un crostonet de pa / i un crostonet de pa
i una arengadeta / i una arengadeta
per passar-se el pa / per passar-se el pa
i el qui vulgui beure / i el qui vulgui beure
s’ha d’agenollar / s’ha d’agenollar
de genolls a terra / de genolls a terra
s’ha d’anar a estirar / s’ha d’anar a estirar
d’estirà’s a terra / d’estirà’s a terra
s’ha d’anar a espolsar / s’ha d’anar a espolsar.

(Aquesta cançó, que es va mantenir força viva als aplecs –però no pas als patis de les escoles- fins als anys seixanta, es ballava en rotllana. Els balladors s’aturaven a cada acció i l’escenificaven).




 Amb la seva neta Laura, el dia del seu norantaunè aniversari


CIRERET PETIT

Cireret petit, cireret florit,
que en fas arracades
dis-me quina mà
te les va a cercar
quan les tens granades.

Tots los ocellets
se n’omplen les mans
amb molta garavia (alegria)

N’hi ha un pinçà vell
se’n guarda per ell
mig gra cada dia...



Dos dies abans de deixar-nos (Foto: Anna Pujol)

Dos dies abans de deixar-nos (Foto: Anna Pujol)













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada