dilluns, 17 de febrer de 2014

Ruta Els pobles perduts II. Iscles: entre ribes grises i ribes vermelles

Aquesta ruta parteix d’una sèrie d’itineraris literaris a fi i efecte de relacionar els lectors i lectores dels diferents llibres amb els espais geogràfics que hi apareixen per així potenciar-ne i enriquir-ne les possibilitats de lectura. 

El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document



Iscles: entre ribes grises i ribes vermelles
Alta Ribagorça


De tot això, a Iscles, ja no en queda res. Cases esbucades, una església barroca excessiva per a aquell lloc tan petit, el camí d'entrada ple d'ortigues i esbarzers que ve de coll de Vent, la pista impossible que va cap a Queixigar, les muntanyes bellíssimes de la Serra de Sis, que sempre m'han fet pensar en les muntanyes de les pel·lícules de l'oest, les ribes grises a una banda i vermelles a l'altra entre el barranc d'Iscles i el barranc del Riu, que baixa cap a Primolà. I amagada, però sempre present, l'església de Sant Pere, mig esbucada, dalt de tot de la serra, al costat d'unes pedres misterioses que reben el nom del Castell del Moro, i més enllà la roca de la Pena. L'església del poble, sota l'advocació de Sant Martí, ha atret, com passa gairebé sempre, els anarquistes: a les parets hi ha, vermelles, la A tancada en un cercle i una gran pintada que diu: “Ni Dios ni amo”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada