dilluns, 17 de febrer de 2014

Ruta Els pobles perduts II. Querós: entre el bosc i les aigües

Aquesta ruta parteix d’una sèrie d’itineraris literaris a fi i efecte de relacionar els lectors i lectores dels diferents llibres amb els espais geogràfics que hi apareixen per així potenciar-ne i enriquir-ne les possibilitats de lectura. 

El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document



Querós: entre el bosc i les aigües
La Selva


Hi ha una vella pista de terra que voreja el Pasteral, continua amunt pel pantà de Susqueda i encara arriba fins al de Sau. És una pista xopa com una esponja, difícil de transitar en temps de pluja, plena de sots i bassals, de rieretes que just hi arriben ensopegant i ja s’eixamplen i travessen el camí per perdre’s i escorre’s a les preses com abans ho feien al Ter. A voltes, la pista discorre planera, entre brucs, arboços, alzines, castanyers i en temps d’estiu entre les flors grogues i badades de l’onagre, o herba de ruc, com també en diuen, i els alocs també en flor. De tant en tant passa una merla arrauxada. Persisteix la fresca que arriba de les aigües. A voltes el camí grimpa amunt i de les parets de roques amenacen pedres mig vençudes. De tant en tant, un pescador entotsolat seu a l’espera, davant la penya de l’Agullola, que piqui alguna carpa. La vall de Sau, la de Querós, la de Susqueda... Llocs perdedors, de camins difícils, on abans de la construcció de les preses que havien d’abastir d’aigua Girona i Barcelona, unes quantes famílies subsistien.Tres pobles que dormen submergits sota les aigües. Cada cop que amenaça sequera, tornen a emergir restes i ruïnes. Les cases cada cop un mica més pobres, més escampades les pedres, alliberades de la tensió de ser vives. El campanar de Sant Romà de Sau ja s’ha convertit en una mena d’hidròmetre.Quan anem bé d’aigua, a penes en veiem el penell, quan van mal dades, les aigües ens deixen veure, cada cop, un tros més de parròquia. Van quedar sota les aigües Susqueda, Sau i Querós, la petita pàtria del bandoler Joan Sala, en Serrallonga, una vall de les Guilleries, amb una església i un pont que només es veu els pitjors dies, els més eixuts. Querós era una parròquia. Ara, quan hi arribes per la pista de terra que baixa des d’Osor, encara s’hi veu l’església de Sant Martí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada