dilluns, 17 de febrer de 2014

Ruta Els pobles perduts II. Rúbies: terra de llops

Aquesta ruta parteix d’una sèrie d’itineraris literaris a fi i efecte de relacionar els lectors i lectores dels diferents llibres amb els espais geogràfics que hi apareixen per així potenciar-ne i enriquir-ne les possibilitats de lectura. 

El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document



Rúbies: terra de llops
La Noguera


Arribem al despoblat de Rúbies, antic municipi de Fontllonga, avui enclavament del municipi de Camarasa, i ens endinsem pels carrerons mal girbats, entre cases malmeses per l’abandó i el pas del temps. Tanmateix encara s’hi respira un bri de vida, tal vegada perquè hem llegit molt sobre aquest poble o tal vegada perquè ens resistim a pensar que la mort d’aquesta població envoltada d’un paisatge meravellós, esdevingui per sempre més irreversible. Mentre pugem per una mena de rierol de pedres, ens apareix l’única edificació que ha perviscut d’ençà que el poble es va abandonar definitivament pels anys 70. Tot i que maltractada pel temps, a la part més enlairada destaca una petita església romànica amb decoracions llombardes, pròpies del segle XI. També hi destaquen les restes del castell que correspon als segles XI-XII, amb la torre mestra que ha estat reformada. Asseguts als peus de l’esglesiola admirem aquell espectacle de postal. Recordant algunes de les paraules de l’excursionista- historiador que ens hem trobat quan iniciàvem el camí de pujada, amb el Montsec a l’esquena, ens preguntàvem la vitalitat que deuria haver-hi a Rúbies quan era parròquia del Priorat de Meià, el senyor jurisdiccional n’era el prior de Santa Maria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada