dilluns, 17 de febrer de 2014

Ruta Els pobles perduts II. Tragó de Noguera: sota el domini de les aigües

Aquesta ruta parteix d’una sèrie d’itineraris literaris a fi i efecte de relacionar els lectors i lectores dels diferents llibres amb els espais geogràfics que hi apareixen per així potenciar-ne i enriquir-ne les possibilitats de lectura. 

El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document



Tragó i Blancafort de Noguera: sota el domini de les aigües
La Noguera


 “Jo sempre dic que a Tragó, no hi va arribar mai la roda”, ens dirà Josep Ambrós, recordant que en tot el poble no hi entrava cap carro. Una vegada, un de casa Miquel, que era un oncle avi dels Mora i que anava sovent, tal com deia la gent de Tragó, amb carro cap a Balaguer o cap a Lleida, va tenir un accident al pas del Llop. Va caure al barranc i va morir-hi una mula. El besavi de Josep Ambrós feia de traginer. Per arribar a Balaguer s’hi estava set hores, per arribar a Lleida, deu. Sortia a les quatre de la matinada. Normalment duia oli. També feia de botiguer a Tragó i, en tornar, portava bacallà o fideus.
Els primers camions van arribar als anys trenta. Un d’aquests camions era de Domingo Caufapé i Espert, que era l’hereu de cal Caterino. L’aparcaven en un garatge que és per on també arribem nosaltres a Tragó, al cantó sud d’entrada al poble. Les restes del garatge són a uns metres de l’aigua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada