dilluns, 17 de febrer de 2014

Ruta Els pobles perduts II. Santa Eugènia de Relat: la parròquia adormida

Aquesta ruta parteix d’una sèrie d’itineraris literaris a fi i efecte de relacionar els lectors i lectores dels diferents llibres amb els espais geogràfics que hi apareixen per així potenciar-ne i enriquir-ne les possibilitats de lectura. 

El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document



Santa Eugènia de Relat: la parròquia adormida

Bages


Sortint d’Avinyó cap a Sant Feliu Sasserra la carretera va recosint unes muntanyes modestes. A un parell o tres de quilòmetres apareix el rètol, a mà esquerra: “Santa Eugènia de Relat. Les Iglesias”(sic). Agafant el trencant, la carretera perd les ratlles i és només una llenca d’asfalt que també fa giragonses, sempre amunt, però sense exagerar. Fins que arribes a un petit nucli que a penes conté una parròquia de pedres rogenques, un vell edifici que acull la rectoria i un parell de cases que hi són a tocar, però que mantenen la distància. La sensació no és d’abandó. Es respira calma i serenor. Com si fos un d’aquells pobles de conte que dormen cent anys a l’espera del valent que el desencanti. Abans de 1840 aquí hi havia una parròquia de ple dret que vivia de les cases que s’escampaven per les muntanyes. Algunes a una hora de caminar, d’altres més a prop. També hi vivia la família Iglesias, els masovers i el rector. Ara difícilment s’hi troba algú si no és dia de missa i baixen algunes de les poques famílies que, obstinades, continuen treballant la terra en algun mas escampat, encara que molts masovers ja viuen a Avinyó. O algun grup excursionista amb voluntat de retrobar les velles pedres dels molins, alguns ensorrats, arran del riu Relat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada