Aquesta ruta parteix d’una sèrie d’itineraris literaris a fi i
efecte de relacionar els lectors i lectores dels diferents llibres amb
els espais geogràfics que hi apareixen per així potenciar-ne i
enriquir-ne les possibilitats de lectura.
El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document
El volum d’Els pobles perduts, a més, ens ofereix una magnífica ocasió per a descobrir indrets amagats del conjunt de la nostra geografia.Tant per la seva originalitat com per la seva qualitat literària Els pobles perduts : 30 indrets oblidats de Catalunya d’Edicions Sidillà, 2011. ha tingut una excel·lent acollida i actualment es troba en la seva quarta edició. Demaneu la reserva d’aquest document
Bages
Sortint d’Avinyó cap a Sant Feliu Sasserra la
carretera va recosint unes muntanyes modestes. A un parell o tres de
quilòmetres apareix el rètol, a mà esquerra: “Santa Eugènia de Relat. Les
Iglesias”(sic). Agafant el trencant, la carretera perd les ratlles i és només una
llenca d’asfalt que també fa giragonses, sempre amunt, però sense exagerar. Fins que
arribes a un petit nucli que a penes conté una parròquia de pedres rogenques,
un vell edifici que acull la rectoria i un parell de cases que hi són a
tocar, però que mantenen la distància. La sensació no és d’abandó. Es respira calma i
serenor. Com si fos un d’aquells pobles de conte que dormen cent anys a
l’espera del valent que el desencanti. Abans de 1840 aquí hi havia una parròquia de
ple dret que vivia de les cases que s’escampaven per les muntanyes. Algunes a una
hora de caminar, d’altres més a prop. També hi vivia la família Iglesias, els
masovers i el rector. Ara difícilment s’hi troba algú si no és dia de missa i baixen
algunes de les poques famílies que, obstinades, continuen treballant la terra en
algun mas escampat, encara que molts masovers ja viuen a Avinyó. O algun grup
excursionista amb voluntat de retrobar les velles pedres dels molins, alguns
ensorrats, arran del riu Relat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada