dilluns, 2 de març de 2015

El temps lliure



L’ús que cadascú fa del seu temps lliure comença a ser una cosa inquietant, perillosa. El jutge Vidal, per exemple, sembla que s’havia dedicat a redactar un esborrany de Constitució per a Catalunya. Era un text obert, una proposta per a millorar i garantir els drets de la gent d’aquest país. Però a la justícia espanyola es veu que aquestes llicències els han semblat excessives i l’han expulsat de les seves funcions judicials durant tres anys.


Si el jutge Vidal se n’hagués anat al futbol o als toros, com els membres del Tribunal Constitucional el dia que es van ventilar l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya, segur que no li hauria passat res. Però escriure, dedicar-se a escriure un esborrany de Constitució democràtica, a Espanya això deu ser una cosa molt greu. Larra deia que “escribir en Madrid es llorar”. Ara el càncer ja s’ha estès a tot el domini polític, colònies incloses.


Jo per si de cas, em dedico a llegir, que de moment encara no està prohibit (em penso). La notícia de la sanció al jutge Vidal em va agafar amb el llibre de Javier Cercas, Anatomía de un instante, als dits. Eren aquells dies del 23-F i volia veure com havia acabat aquell vell "esperpento". Resulta d’allò més reconfortant i clarificador saber que els guàrdies civils i suboficials dels sis autocars que el dia 23 de febrer de 1981 –en el seu temps lliure- van assaltar el Congrés, en van metrallar l’hemicicle i van sacsejar el tinent general Gutíérrez Mellado, no van ser ni tan sols processats i es van poder reincorporar als seus llocs de treball com si res. Bravo!


També és força interessant de recordar que el tinent general condemnat Milans del Bosch és enterrat a la cripta de l’Alcázar de Toledo, o evocar la vida regalada que va poder dur fins a la mort el general Armada, a la seva mansió aristocràtica de Santa Cruz de Rivadulla. Fantàstic! Alguns oficials, daltra banda, van fer una bona carrera després del cop: Manuel Boza –un tinent que en la gravació apareix encarant-se amb Suárez, cridant-li aneu a saber què- després d’una pena de 12 mesos de presó, es va reincorporar al cos, i durant els anys següents va ser condecorat amb: la Cruz al Mérito de la Guardia Civil con Distintivo Blanco; la Real Orden de Sant Hermenegildo; la Placa de San Heremenegildo, i l’Encomienda de San Hermenegildo. Sensacional! El capità Pérez Lastra també es va reincorporar al cos i, abans de jubilar-se, encara va tenir temps d’obtenir una Cruz de San Hermenegildo, una Encomienda de San Hermenegildo, i una Placa de San Heremenegildo. Genial!

Podria continuar, però em temo que ens avorriríem. Moralitat: el temps lliure no el dediquin a escriure.  És millor dedicar-lo a anar al futbol, als toros o, fins i tot, a fer cops d’estat. És menys perillós.


1 comentari:

  1. A mi i a molts amics també ens ha indignat aquesta expulsió. Tot i que es veia a venir, encara sobta i no ens hauria de sobtar perquè estem tornant enrere i tot el que fa olor de barretina els hi resulta d'allò més ofensiu.

    ResponElimina