diumenge, 15 de setembre del 2019

Premi Albert Vives de Periodisme




El passat dia 31 d’agost, a la Fira del Llibre del Pirineu, em van guardonar amb el Premi Mossèn Albert Vives de Periodisme. Havia preparat unes paraules d’agraïment, però com que l’acte s’allargà bastant, finalment no les vaig dir. Eren les següents:

«Bona nit!

Estic molt content de rebre aquest premi, un premi que se m’atorga, però, per fer el que m’agrada fer: posar la paraula i la creativitat literària al servei de la memòria, de l’autoestima i de la comunicació de la gent.


Em sento també molt honorat de rebre aquest premi.
Pel nom que duu, el d’un mestre de català i home de lletres d’una gran sensibilitat religiosa i humana, el d’un president d’Òmnium i el de la persona que tanta feina va fer per la conservació de l’art i la cultura pirinenca a través d’organismes com el Museu Diocesà.


Pel marc on s’atorga, el de Santa Maria d’Organyà, indret curull d’història, de cultura i d’espiritualitat.


I, finalment, pel lloc. Rebre aquest premi a Organyà és rebre un premi a casa. Organyà, bressol de tantes referències fonamentals de la nostra llengua, és també el bressol d’un enyorat projecte amb el qual em vaig implicar des de l’inici i que ara ens faria molta falta. Em refereixo al projecte de Lo Banyut, una obra molt estimada per la gent i que poc o molt també resulta premiada amb el guardó que se m’atorga.


Per tot plegat, vull felicitar la gent d’Organyà perquè, a través del seu Ajuntament, han sabut mantenir i fer créixer aquesta Fira del Llibre del Pirineu i vull agrair a Òmnium Cultural de l’Alt Urgell que m’hagi concedit aquest premi i, molt especialment, li vull agrair la tasca a favor de la cultura, la democràcia i la llibertat, que desenvolupa al conjunt de la comarca i a tot el País.



No voldria acabar aquestes paraules sense recordar que el president d’Òmnium Cultural, en Jordi Cuixart, juntament amb la resta de presos polítics i exiliats, estant patint una repressió absolutament injusta per part de l’Estat i, per tant, les meves darreres paraules no poden ser altres que demanar, una vegada més, la posada en llibertat immediata dels presos polítics i el retorn dels exiliats».




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada