dimarts, 28 de gener de 2014

La partitocràcia



La democràcia és una pauta conductual molt àmplia (la podem exercir al menjador de casa, al metro, al cafè o a la feina) que no es basa únicament en l'existència de partits polítics. D'acord. Però, sense uns partits polítics que emmarquin i articulin la convivència i lluitin pel control del poder, un sistema polític democràtic avui seria del tot inconcebible.


El problema és que la majoria de partits polítics -per no dir tots- del nostre entorn són molt poc o gens democràtics. Les cúpules dirigents concentren tot el poder: fan les llistes a dit, nomenen els càrrecs de responsabilitat per cooptació i auditen els comptes al "Tribunal de Cuentas", que és un tribunal nomenat pels mateixos partits. 



No és estrany, doncs, que la gent bona, la gent preparada -tret d'honroses excepcions-, vagi deixant la política i que a les cúpules dels partits hi floreixin les poncelles que hi floreixen. Quants n'hi ha que parlin idiomes?


Els sistemes democràtics solen desenvolupar mecanismes de control perquè això no passi. Montesquieu ho va aprendre dels anglesos. Però aquí, als primers anys de la transició, Alfonso Guerra, que tenia un germà embolicat en afers no gaire presentables, ja ens va recordar que el pensador francès feia temps que havia passat a millor vida. I així ens va tot. 



Sense cap mena de competència interna, que no sigui la de la ganivetada a l'esquena, i sense cap mena de control extern, la majoria dels partits de la partitocràcia espanyola es troben totalment mancats de líders mínimament presentables i amb uns índexs de corrupció que fa esborronar.  Si la premsa no menteix, molt pocs se  n'escapen.


A Alemanya, per exemple, els partits han de celebrar congressos cada dos anys. En aquests congressos es voten -en votació secreta- els delegats que configuraran la cúpula del partit i els càrrecs electorals que han de ser tots elegits en primàries i també en votació secreta. Les auditories són externes i independents i se celebren cada dos anys... A Alemanya, però, la gent dimiteix fins i tot per haver copiat en un treball de la carrera. Cosa que aquí no hi ha cap perill que passi, ni en el supòsit que els dirigents de la cúpula en tinguin alguna, de carrera. I així ens va tot.






1 comentari:

  1. Prou encertat. Discrepo, però, amb que s'hagi d'anar a Alemanya a cercar referents. Aquí a casa, de moment tenim un experiment de com fer les coses diferents (malgrat les seues limitacions) que és la CUP. No sé si arribaran a bon port, però diferent ho fan.

    ResponElimina