dilluns, 20 de gener de 2014

MANEN ELLS



Llegeixo amb molt de goig a la La Vanguardia[1] que Alemanya contractarà mestres catalanes d’educació infantil procedents de la UAB. És una bona notícia que no em sorprèn gens. Aquesta titulació de la Universitat de Bellaterra és una de les més valorades d’Europa i de les primeres en tots els rànquings de qualitat.

Els resultats de l’informe PISA (aquell que la consellera del PP balear en deia TREPITJA!) publicat el passat mes de desembre, d’altra banda, van posar de manifest que Catalunya té un nivell de comprensió lectora (501 punts) per sobre de la mitjana europea (496 punts) i molt per sobre de la mitjana espanyola (488 punts), que, tot sigui dit de passada, puja una mica gràcies a la mitjana catalana.


Tot i això, el ministre Wert s’ha sortit amb la seva d’imposar-nos una llei que destrueix la immersió lingüística i que destrueix, també, la possibilitat d’aprendre a dominar dues llengües en el temps que altres mal aprenen la que ja saben. Aprendre dues llengües, no és només dominar dos sistemes lingüístics: sobretot és obrir la ment cap a dues realitats que, en comparar-se, mútuament s’enriqueixen. Les mestres d’educació infantil que aniran a Alemanya són filles d’aquesta immersió lingüística que el PP i Ciutadans tant han criticat.

Segons el diari espanyol El País[2] (14-3-2013), al novembre de 2011 es van convocar oposicions de mestres de primària a la “Comunidad de Madrid”. Van aprovar 1913 aspirants dels 14110 que s’hi presentaven. Però més enllà d’aquesta dada, criden força l’atenció alguns detalls dels resultats de la prova.


Un 93% d’aquells aspirants –tots amb títol universitari- no va saber calcular l’equivalent en grams de dos quilograms i trenta grams. Ni l’equivalent en minuts de dues hores y 24 minuts. El 69% no va saber explicar el significat de les paraules “escrúpulo”, “disertación” o “pronóstico”. El 62% no va ser capaç de situar al mapa les ciutats de “Ávila” i “Pamplona”. Només un 2% dels aspirants van ser capaços de dir per quines províncies passen els rius Duero, Ebro i Guadalquivir. I les faltes d’ortografia van ser abundants i espectaculars... Cap d’ells no era, naturalment, una ‘víctima de la malèfica immersió lingüística catalana’.

Però a ells tot això no els preocupava. Ells tenen el poder i ens manen. El problema per a ells era (i és) a Catalunya, on, segons no s’estan d’afirmar i repetir per tots els mitjans, es prohibeix i persegueix el castellà i es perjudica els infants amb els programes d’immersió (EPD) que tants bons resultats havien donat i que per fi han aconseguit destruir.

I això és així, perquè sí, perquè manen. Fins quan?




[1] (http://www.lavanguardia.com/vida/20140120/54399318381/catalunya-exportar-maestras-educacion-infantil.html)

[2] http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/03/13/actualidad/1363202478_209351.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada