dijous, 25 de desembre de 2014

Notes per a una petita història de Nargó: L’Hostal dels Espluvins I



 Qui, de l’Alt Urgell, no ha sentit a parlar mai del mític i llegendari Hostal dels Espluvins? Aquest any fa cent vint anys que una tosca d’uns quatre mil metres cúbics de volum se’l va endur Segre avall, juntament amb les deu persones que hi havia a dintre i tota una munió d’animals de les eres i dels corrals dels voltants de la casa.


Només l’hostaler, Antoni Saña (que encara trobem documentat el 1898) i el seu fill gran -que en aquell moment eren al tros- i un traginer que es va poder arrapar a una branca de figuera, es van poder salvar d’aquella ensulsiada. (Per a més informació, vegeu el magnífic treball de Josep Espunyes “Cent deu anys de la tragèdia dels Espluvins” a la revista Lo Banyut, núm. 17 ).


Aquest fet i la macabra llegenda que s’havia anat forjant a l’entorn d’aquell lloc es van anar repetint de generació en generació. La memòria popular ho ha conservat fins als nostres dies i, en el terreny de la lletra impresa, Mercè Rodoreda, sense anar més lluny, ho va incloure, molt resumidament, en algun dels seus textos més primerencs.



On era, però, l’Hostal dels Espluvins? Com era? Quina funció feia? Quines circumstàncies expliquen el caràcter tenebrós d’aquella tètrica i tan difosa llegenda?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada