ELS MUSSOLS I LA GUINEU

(1 de novembre de 2017)

Sovint em truca gent coneguda –jo em faig amb gent molt diversa i curiosa− i em comenta alarmada, esgarrifada, esfereïda, coses que ha vist a les televisions de Roma, coses que ha llegit als diaris de l’Imperi, coses que ha sentit a les ràdios de la Metròpoli. I jo no sé gaire què dir-los, perquè tot això seria molt llarg d’explicar. Com a molt, em remeto a la saviesa dels antics i els recordo la faula de la guineu i els mussols.

Explicaven els vells de la tribu que una vegada, de bon de matí, hi havia una guineu que va descobrir tres mussols a la branca d’un pi.

−Bon dia mussols! Què hi feu aquí a dalt d’aquest arbre, tan avorrits –els va dir, falaguera.

−Reposem del tragí de la nit i fem petar la xerrada abans d’ajocar-nos. Ja saps que nosaltres treballem de nit i dormim de dia –li va contestar un d’aquells moixons.

−I no us plauria de baixar aquí amb mi i compartir les vostres converses? Potser us deixamotiríeu una mica i podríem gaudir del dia tan bo que fa, tots junts i ben avinguts.

−Em temo que no. Sabem dels teus instints i, tard o d’hora, em temo que acabaríem a la teua panxa!

Aleshores, la guineu va decidir canviar de tàctica.

−Sou molt mal pensats! Doncs bé, ja que no voleu baixar, faré que us divertiu una mica i passeu l’estona d’una altra manera i així veureu la bondat de les meues intencions.

I tot seguit, va començar a explicar acudits, a fer saltirons, capitombes i acrobàcies de tota mena.

Els mussols van començar a riure i a passar-s’ho molt bé amb aquella actuació inesperada de la guineu. A poc a poc, van anar afluixant les seves defenses i, quan se’n van adonar, ja pesaven figues.

I, és clar, van caure a terra i la guineu, després de desnucar-los d’una mossada, hi va fer un gran esmorzar.

Indibil