Rellegint els escrits
polítics d’un poeta i periodista espanyol força oblidat, Ramón Pérez de Ayala,
hi trobo aquesta reflexió de 1917, és a dir, d’ara fa cent anys:
“Oiréis acaso que España
está governada por unes cuantas oligarquías familiares. Yo os digo en verdad
que España està governada por una plutocràcia. Los políticos en España no son
sino siervos retribuidos de los plutócratas.”
No sé si, cent anys després,
les coses han canviat gaire. Que cada lector arribi a les seves pròpies
conclusions.
A mi aquí el que ara m’interessa
és donar alguns tombs sobre la paraula plutocràcia.
Què significa? D’on prové?
El significat és prou
senzill. Una plutocràcia és un
sistema polític en el qual el poder polític real el té una minoria dominant
formada per la gent més rica. Els reis, els nobles, els militars o els polítics
que els fan la feina són uns mers administradors que, generalment, solen
beneficiar-se personalment i, molt sovint, fraudulentament, de la seva gestió.
La paraula ve del mot grec ploutokratía,
que ja significava gairebé el mateix, “govern dels rics”.
El grec la construí a partir
de les formes indoeuropees pleu i kar.
Pleu
volia dir pluja, concepte que aviat s’associà amb el de riquesa.
Kar
volia
dir dur, fort. D’aquí derivà la noció de poder,
de força; però també vénen d’aquí els crancs i els crustacis, tots ells animals
de closca dura, i els càncers.
Fantasiejant una mica,
sembla com si el llenguatge ens volgués advertir d’alguna mena de relació
misteriosa entre la duresa del poder, el recular dels crancs i el caràcter
destructiu del càncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada