dijous, 17 de maig del 2018

Les arrels fascinants de la paraula: rebel·lió.



Que un polític progressista i d’esquerres, com suposadament ho és Pedro Sánchez, digui que cal reformar el Codi Penal espanyol per a “adecuar el delito de rebelión” a l’exercici del legítim dret a decidir que té el poble de Catalunya –estroncat violentament i vergonyosament per les forces de seguretat de l’Estat i titllat cínicament de cop d’estat pels altaveus de la insaciable cleptocràcia que ens domina- diu molt del personatge i també del progressisme d’esquerres espanyol que ell dissortadament tan bé representa.


Segons un diccionari hispano-espanyol que consulto, “revelarse” vol dir “reanudar la guerra, sublevarse”. Però pel que sembla el tal Sánchez considera que al segle XXI hi pot haver guerres sense violència, de la mateixa manera que hi ha republicans sense República (i que donen suport incondicional a la monarquia), socialistes llepant el cul a la dreta més rància i adverbis NO que quan Sánchez diu que són NO, la realitat ens mostra que són SI.


Rebel·lar-se prové de la forma llatina Bellum, que volia dir guerra, precedida del prefix re-. Aquest prefix prové de la forma indoeuropea wer, que volia dir doblegar, cargolar. En llatí (vermis) va passar a significar cuc, verm, i d’aquest significat tan simple i concret es va arribar a la idea de girar, donar tombs. A partir d’aquesta idea de girar i donar tombs hem obtingut paraules com vèrtebra, convertir, vers, vessar, conversar, malversar, divergència, vèrtex, vertigen, divertir, revés, vessant, travessar, tergiversar, divorci, convergència, aversió, etc. 


Un simple cuc, un verm, com veiem, dóna per a molt. Per a una rebel·lió. Per a una tergiversació. Per a una aversió. Però també per a una conversa. De vegades, a partir d’una conversa es pot acabar arribant a una convergència. 
 Però també a un divorci. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada