1896: la població

Obrir el trànsit rodat a través dels congostos de la Garanta i dels Tresponts –i trencar, per tant, l’aïllament secular d’aquelles valls- havia d’acabar tenint, forçosament, un impacte sobre la comarca i sobre Nargó d’unes dimensions incalculables, absolutament inimaginables per a la gent que hi vivia aleshores. Tant la distribució de la població com les feines se’n van veure afectades.

Fins aquell moment, la població es distribuïa per la comarca (que aleshores adoptava la denominació i la forma de partit judicial) d’una manera força equilibrada i harmònica. L’any 1896, per exemple, la comarca –sense poblacions tan destacades com Peramola o Oliana- tenia 33.801 habitants. La capital, la Seu, tot just acabava de superar els tres mil. Exactament en tenia 3.083. És a dir, no arribava al 10% del total. En aquell temps, els pobles petits eren molt més habitats. Organyà tenia 1016 h., Nargó, 992 h., Odèn, 962 h., Gòsol, 886 h., Montanissell, 851 h., Castellbò, 723 h., etc.

Avui, malgrat que a la comarca s’hi han incorporat municipis tan notables com Peramola o Oliana, l’equilibri entre la població dels pobles i la de la capital s’ha trencat d’una manera altament preocupant: un 59 % de la població de l’Alt Urgell resideix a la Seu. El trencament de l’aïllament, tan positiu en moltíssims aspectes, no va anar acompanyat d’una planificació territorial que mantingués el caliu i les energies de tants i tants pobles que foren capaços de crear i mantenir unes formes de vida i una cultura ancestrals i que, en l’actualitat, agonitzen sota les cendres d’un passat que ja no tornarà. 
A quanta gent preocupa, realment, el passat i el futur de tantes dotzenes i dotzenes de pobles perduts a casa nostra?