dissabte, 31 de gener de 2015

El Nargó de Pìo Baroja (I)




Quan a mitjan dels anys vint, amb tota probabilitat, l’escriptor Pío Baroja va visitar Nargó, al poble ja hi havia cinc fondes. Algunes eren a la vora de l’antic camí ral que travessava el poble (Josep Llach –cal Grasset- i Francisco Pellicer –cal Pascolet-), unes altres al costat de la nova carretera de Lleida a la Seu (Ramon Bach –cal Genot- i Jaume Betriu –cal Not-) i una altra que no he sabut localitzar a nom d’Antoni Marot. Potser algun lector o lectora me’n podrà ampliar la informació.


Pío Baroja, però, ens parla de la fonda d’un tal Roch, nom que no coincideix amb cap de les que he esmentat. D’entrada sorprèn que en un text tan detallista i ben documentat com el de la seva novel·la hi pugui haver una contradicció com aquesta. I més encara si es té en compte que és justament a la fonda de cal Roch el lloc on li donen una de les informacions més transcendents i fins aleshores desconegudes del seu viatge: el lloc exacte on va ser assassinat el comte d’Espanya.


¿Com s’explica que Baroja ens parli del “vent de broma”, del Portell, del forat de les Encantades, de l’Ansola del Magí, del rasper d’Armena, etc. etc., i en canvi no parli de cap de les fondes que realment hi havia aleshores a Nargó? ¿És que potser no hi va arribar a estar realment i va haver d’inventar-se’n el nom?


Aquesta contradicció durant un temps m’havia fet pensar que possiblement Baroja no havia estat mai a Nargó. Però era una apreciació probablement equivocada. La fonda de cal Pascolet, que consta a nom de Francisco Pellicer, era coneguda, en realitat, com ca la Marcel·la del Roca, que n’era la mestressa. Aquesta Marcel·la era una de les germanes de la meua besàvia Mundeta (veg. el Coscollet del dia 29 d'octubre del 2013). És a dir, la mestressa de la fonda era de cal Roca. Per tant, el seu home, col·loquialment, a Nargó devia ser conegut com el Roc, de la mateixa manera que l’home de ca la Vicenta era lo Vicento, el de ca la Pubilleta, lo Pubilleto, etc.


És probabilíssim, doncs, que Baroja anés a Nargó i, més concretament, a la fonda de ca la Marcel·la del Roca. Un lloc, per cert, molt ben situat (a la cruïlla del camí Ral amb el de Valldarques, Gavarra i Sallent) i un lloc molt idoni per a conèixer-hi notícies de la mort del comte, ja que era una de les fondes més antigues i transitades del poble. D’aquesta manera, allò que a primer cop d’ull podia semblar una contradicció, analitzat més atentament, es converteix en una de les proves més fefaents de la presència de Baroja a Nargó.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada