La Societat 3: Temps d’incerteses

La Societat, l’actual hereva de la Germandat de Sant Sebastià, del Montepío de Previsión Social del franquisme i de la Societat de Protecció Obrera dels temps republicans, ha estat, des de 2007 fins als nostres dies de 2019, un bar per a jugar a la botifarra i poca cosa més.

Des de 2007 fins avui, Nargó ‒l’encimbellat, el solitari, l’eixarreït, el costerut, el dissortat, el represaliat, els menystingut, el criticat, l’entendridor i estimat poble de Nargó‒ no ha tingut biblioteca, ni sala d’estudi, ni aula d’ordinadors per als joves. Ni des de la Societat no s’ha organitzat, ni promogut, ni participat en cap conferència, presentació de llibres o activitat cultural de cap mena... Ni s’ha acompanyat cap soci difunt al cementiri ni se n’ha informat de cap defunció. No s’han facilitat els estatuts, no s’ha fet cap trobada de socis, cap llista, cap convocatòria d’eleccions, cap assemblea general, cap acta, cap presentació i aprovació de comptes... Però Nargó ‒l’encimbellat, el solitari, l’eixarreït, el costerut, el dissortat, el represaliat, el menystingut, el criticat, l’entendridor i estimat poble de Nargó‒ ha tingut durant tots aquests anys un local de 258 metres quadrats i 70 centímetres quadrats dedicat al molt noble i il·lustre joc de la botifarra!

Alguns socis, preocupats per aquesta situació tan curiosa, van aconseguir, després de molts esforços, fer una reunió informal i esperpèntica (8-9-19) amb el qui diu ser president de l’entitat. Va ser una reunió realment molt desagradable, amb crits, retrets, desqualificacions i amenaces, que acabà d’una manera lamentable. Tot això, situat en un context de decadència i envelliment, amb un mobles més que gastats, amb pols, teranyines i restes de les rates i ratolins que campen pel local, provocava una sensació de gran deixadesa i, sobretot, moltísssima tristesa i devastació. Costa una mica, realment, de veure i fins i tot d’imaginar on i com s’han invertit els més de 30.000 euros que durant aquesta anys han passat per les mans dels administradors, procedents de les quotes dels socis i del lloguer del local, al marge de les possibles subvencions que aquestes entitats solen tenir.

Després d’aquella reunió se’n va fer una altra (21-9-19), en la qual, sota un núvol de comentaris, crits, grunys i altres grolleries, una junta, presidida per Jordi Capdevila, intentà presentar com va poder, en aquell ambient, el següent programa:

«Aquesta que us presento és una JUNTA de renovació. Pensem que, després de 12 anys d’una determinada manera de fer, convé renovar les persones i les

idees, sempre d’acord amb els Estatus de l’entitat.

‒Les dues idees centrals del nostre projecte són la transparència i el treball en equip, amb responsabilitats concretes per a cadascú.

‒Ens presentem per dos anys, al final dels quals convocarem eleccions.

Els nostres objectius són:

‒Mantenir els serveis actuals, el bar, bàsicament.

‒Ampliar aquests d’acord amb les necessitats dels nous temps.

‒No incrementar els costos de funcionament.

La manera de fer-ho us ho aniran explicant els meus companys i companyes de JUNTA.

Maria Àngels Vidal : em presento com a Vice-presidenta, la meva funció serà la de substituir el President en les seves absències i en les funcions que em delegui.

Jaume Serra: em presento com a tresorer. La meua feina, d’acord amb l’article 21 dels estatuts, és la de custodiar i controlar els recursos de l’associació, l’elaboració del pressupost, el balanç, la liquidació de comptes, portar un llibre de caixa i signar els documents de tresoreria.

Marcel Fité: em presento com a secretari. La meua feina, d’acord amb l’article 22 dels estatuts, és la de custodiar la documentació de l’associació, aixecar, redactar i signar les actes i portar el llibre de registre de socis. Si s’hi està d’acord, es farà via telemàtica: whtsapp i blog. També m’ocuparé dels cursos de llengues i especialment del català per a nouvinguts.

Àngela Alís: em presento com a vocal. Portaré la coordinació de les subvencions.

Pepita Tomàs: em presento com a vocal. Portaré la coordinació del voluntariat.

Rosa Rojals: em presento com a vocal. Portaré la coordinació de les activitats.

Josep Pujol : em presento com a vocal de suport , per activitats , voluntariat, etc.»

L’aspirant a president, tancà la presentació amb les següents concrecions:

«Una vegada presentada la JUNTA, passo a concretar els objectius:

‒Obrir el bar perquè pugui tenir una activitat normal.

‒Crear el dia del soci, amb una trobada cada any.

‒Potenciar i facilitar la vida associativa a través d’internet.

‒Participar en totes les festes i celebracions.

‒Obrir la segona sala, segons les possibilitats del voluntariat.

‒Crear-hi un espai de biblioteca, sala d’estudi, intercanvi de llibres i

ordinadors, amb publicacions i revistes atractives per al jovent..

‒Organitzar cursos de català, català per a nouvinguts i parelles lingüístiques.

‒Muntar xerrades de salut i de cultura en general.

‒Organitzar activitats de senderisme.

‒Organitzar sortides i excursions.

‒Cursos de sardanes.

‒Potenciar el cine-forum i el teatre.

‒Promoure conferències, taules rodones, presentacions de llibres.

‒Posar les bases per a fer un arxiu històric de la Societat.

‒Promoure el joc dels escacs i organitzar-ne campionats.

‒Organitzar campionats de botifarra.

-Crear la figura del Síndic de greuges del soci. Aquesta figura hauria de ser un/a soci/a independent de la Junta , que recolliria les queixes, defectes de funcionament, propostes noves etc. Fent de mitjancer entre el soci/a i la

Junta.»

Tot i que no hi havia cap proposta alternativa, els socis de la Societat, amb vots delegats i no delegats, van rebutjar la candidatura que es postulava, per la qual cosa van continuar en el poder els presumptes secretari i president anteriors.

Un grup de socis ‒entre els quals el qui això signa‒ decebuts i indignats per les formes i maneres que es van veure i patir en les dues assemblees, va optar per donar-se de baixa de l’associació.

Actualment, sembla que hi ha el projecte de tornar a obrir el bar i cedir una de les sales a un grup d’escaladors. Esperem i desitgem que el projecte tiri endavant, pel bé de la Societat i de Nargó ‒pel bé de l’encimbellat, el solitari, l’eixarreït, el costerut, el dissortat, el represaliat, el menystingut, el criticat, l’entendridor i estimat poble de Nargó.