Presentació d'Escacs d'amor i de mort al Centre Comarcal Lleidatà, 12-09-2019
0.- Bona nit. Moltes gràcies Jesús per la teva presentació i per haver-me permès presentar Escacs d'amor i de mort al Centre Comarcal que presideixes. I moltes gràcies també a tots i totes vosaltres per venir.
Escacs d'amor i de mort és una novel·la policíaca, una novel·la d'intriga, de misteri, una novel·la, però que inclou també referències de caire social, històrico-cultural i en certa manera lúdic.
1.-
El dissabte dia 11 de setembre de 2010, la vida tradicionalment
tranquil·la de l’Eixample es veu de sobte trasbalsada per un crim
horripilant.
A
les 18 h. i 22 m. un professor de filologia (probablement catalana),
casat i afillat, mor brutalment assassinat en una sauna gai del
barri.
L’aspecte
del cadàver no pot ser més esgarrifós: duu els genitals, juntament
amb un peó d’escacs de color verd que porta la paraula “cortesies”
escrita a la base, entaforats entre les mandíbules.
Quatre
dies abans del crim, el dimarts dia 7, la policia havia rebut un peó
vermell, amb la paraula “serveis” escrita a la base, acompanyat
del text següent:
“Ardiment
i follia en cascun fet,
puys
fet és, fet sia”
2.- Exactament quatre setmanes després, el dissabte dia 9 d’octubre, a un quart de tres de la tarda, apareix un altre professor de filologia, també brutalment assassinat, al lavabo d’un restaurant que no és gaire lluny de la sauna on ha estat trobat mort l’anterior professor.
L’aspecte
del cadàver, com en el cas anterior, és esgarrifós: duu també els
genitals, juntament amb un peó de color vermell, amb la paraula
“serveis” escrita a la base, entaforats a la cavitat bucal.
Quatre
dies abans, el dimarts dia 5 d’octubre, els mossos havien rebut una
reina de color verd, amb la paraula “bellesa” escrita a la base,
juntament amb el text següent:
“Lo
qui emprèn, mirar deu, ans que emprenga,
Perquè
la fi – del que fa no el reprenga”
3.- Els investigadors dels dos crims estan desconcertats:
-Es
troben davant d’un maníac sexual, d’un cas criminal d’homofòbia?
-Estan
davant d’alguna ment pertorbada i perversa que els vol fer pensar
precisament això per despistar-los?
-Es
troben davant d’algun tipus de venjança?
.Els
dos professors havien estat membres d’un jurat en un premi literari
que va resultar molt polèmic...
.Tots
dos havien estat membres també d’un tribunal d’oposicions que va
acabar sent molt controvertit...
-S’estava
ventilant, potser, una qüestió de poder? ...de venjança?
El
desenllaç, però, pot ser molt diferent del que es podia pressuposar
a partir d’aquestes hipòtesis inicials.
4.- L’alarma social, mentrestant, no para de créixer.
La
proximitat d’unes eleccions provoca pressions governamentals. La
premsa els estalona. Els sectors econòmics lligats al món del
turisme s’impacienten...
La
policia es veu obligada a acudir a un ex-mosso d’esquadra, lligat
sentimentalment a una ex-prostituta i apartat del cos per motius poc
clars, i a un altre mosso, un ex-guàrdia civil, que amb la seva
formació dual i la seva actuació posarà de manifest les
diferències entre els dos cossos i la concepció ètica dels límits
de l’actuació policial, alhora
que la veu narrativa ens donarà notícia dels seus neguits i
vivències existencials.
5.- Els investigadors descobriran que la clau dels crims és a certes estrofes fonamentals del poema Escacs d’amor –un poema fet a sis mans que és el primer text conegut en què apareixen explicitades les regles dels escacs moderns i que és una al·legoria poètica de la requesta amorosa articulada a través d’una partida d’escacs. Justament una de les 64 estrofes de 9 versos del poema (poema que té tantes estrofes com caselles hi ha al tauler) ens transporta a un dels moments estel·lars en la història dels escacs moderns: el moment en què la reina –encotilladíssima fins aleshores per les regles aràbigo-medivals− desplega totes les seves potencialitats modernes. I ho fa amb un vers espectacular: “mirant se ’ntorn, com fa lo camp la grua”.
Aquest canvi en el reglament –com tota la resta de canvis− es produeix en el si de la cultura catalana i és com és –hi afegeixo jo− perquè és català. Argumentar aquesta afirmació, ja m’ho perdonaran, requeriria molt més del que disposo en aquesta primera part de l'article. Em comprometo a ferò, però, en un de vinent.
Doncs
bé, aquesta estrofa estel·lar en el poema és també l’estrofa
clau de la novel.la. Hi ha, per tant, una triple al·legoria:
l’al·legoria amorosa, l’al·legoria escaquística i l’al·legoria
dels crims. D’aquí el títol de la novel·la: Escacs
d’amor i de mort. Us faig un tast de l’estrofa:
(-Castellví
(Lo
Peó del Rey –Servei- pren lo Peo de la Dama)
Lo
bon Servey, rebut ab Cortesia,
prengue
de nou, esforç, per acceptar la,
fent
se senyor del lloch hon la cullia,
sens
pus pensar si podra ’nujar la;
perque
lo grat que·l força tant [a] amar la,
a
desigiar tal gloria·l movia
tostemps
seguint amor, fins a trobar la.
L’emprenedor,
per eixir ab la sua,
no·s
deu parar per nengun plech ni rua.
I ara ve l’estrofa estel·lar del món dels escacs i clau en la novel·la).
(Vinyoles
(La
Dama, a la quarta casa sua, pren lo Peó que li havia pres lo seu)
Perque·l
renom de Bellea rellua,
vent
que·l Servey gustava Cortesies,
ab
gran rigor ixqué de casa sua
per
castigar tant folles fantasies.
E,
no curant de moltes lloçanies,
mirant
se ’ntorn, com fa lo camp la grua,
mata·l
Peo que feya valenties.
Lo
qui enpren, mirar deu, ans que ’nprenga
perque
la fi del que fa no·l reprenga).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada